l'anàlisi. [email protected]
No és un accident, és el resultat
Sovint els membres del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, i ell mateix també, atribueixen tota la culpa de la crisi que tenim a un accident; a la crisi financera dels EUA i que va contaminar tot el sector financer occidental. Per ells és la crisi del sistema financer. Com bé diu la saviesa popular, l'èxit sempre té molts pares, però el fracàs no és de ningú. Però l'economia té una perversitat i és que podrem esperar més o menys però la realitat sempre acaba surant. Divendres la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, deia que el nostre model de creixement econòmic era insostenible perquè es basava en la construcció residencial, i em va fer recordar un seguit de declaracions d'altres membres del govern i del mateix president, que no fa gaire temps asseguraven tot el contrari. El 25 d'abril del 2007 Pedro Solbes deia: «Jo no veig, en absolut, afectat el sector de la construcció.» El 3 de juliol del 2007, José Luis Rodríguez Zapatero deia: «Ho anunciaré d'una forma senzilla però ambiciosa: la propera legislatura (aquesta) assolirem la plena ocupació.» Pocs dies després, el 21, deia: «España está a salvo de la crisis financiera» ( ho transcric en castellà per ser més fidel a les seves paraules). El 6 de setembre ens deia: «El model econòmic espanyol és un model internacional de solvència i eficiència.» L'11 de setembre assegurava: «Espanya ha entrat en la Champions League de l'economia mundial.» I cloc amb aquesta del 16 d'octubre del 2007, per no cansar-los més: «No hi ha indicis de recessió econòmica. L'economia espanyola té uns fonaments molt bons.»
Si els màxims responsables econòmics d'aquest país tenien aquesta opinió del moment econòmic i de l'economia espanyola, no és estrany que estiguem on estem. La situació actual és la conseqüència d'un resultat que barreja malícia, engany, incompetència, oportunisme i electoralisme. Aquesta setmana, en la presentació de l'avantprojecte de llei d'economia sostenible, la vicepresidenta Elena Salgado ha començat a variar el discurs i deixar entreveure la necessitat de fer tot allò a què fins ara es negaven radicalment.
Però si tornem a repassar la història trobem que el 31 d'octubre del 2007 l'Oficina Econòmica del govern espanyol presentava amb gran desplegament de mitjans el que en deien «Estrategia española de desarrollo sostenible», un estudi i propostes resumides en 22 transparències i que no ha servit per a res. I faríem bé ara d'agafar-nos aquest nou document amb certa prudència ja que té mancances importants en força punts clau. Hi ha alguna aportació interessant si es compleix, com ara que les administracions paguin a 30 dies els seus deutes, però em temo molt que no es farà.
La raó diu que en un país que gasta en pagament de l'atur una quantitat igual al pressupost de la Generalitat, un dels punts clau hauria de ser com crear ocupació. I quan aquesta setmana mateix hem llegit l'informe sobre el sistema escolar espanyol i ens diu que hem passat d'un abandonament escolar del 29% al 32%, quan a la UE és del 14,9%, i que del 2000 al 2008 ha augmentat a Espanya el nombre d'alumnes de quinze anys amb nivells insuficients de comprensió lectora (analfabets funcionals) i ja són un de cada quatre, que ningú es pensi que podrem canviar el model de creixement econòmic com si fos un accident, sinó que només serà el resultat de molts anys de fer les coses molt ben fetes. I amb aquest nivell d'analfabets funcionals, ni l'economia ni el país són sostenibles.