El ‘Brexit' o bé el sobreeixit

M'he entretingut assaborint el sobreeixit d'una gran cassola de ceràmica de la qual n'haurà de sortir una confitura, després de dues sessions més de bullida, controlant amb rigor temps, temperatura, espessor, dolçor i el reregust recordant la fruita emprada. No té res de fàcil fer confitura ben acabada a casa. La meva mare en tota la seva vida de casada no va fer res més que fer grans fills i néts, cuinar, cuinar i cuinar i fer una colla de varietats de confitura que eren la meva debilitat. Fa molts anys que vaig confessar en família en una sobretaula de festa major que, de molt jovenet, en quedar sol a casa, amb una cadira per escala i una cullera, feia tastets de les sis o set variants de confitura de l'àvia. Ella, velleta, plorà i digué: “David, ho sabia des del primer dia.” Prou de confitures i records venturosos. Ara tenim, amenaçador, un vertader sobreeixit que els anglesos dediquen a Europa.

S'ha d'admetre que la Unió Europea, passant d'assumptes econòmics a socials, tractant d'afavorir la part de la humanitat que lluita per la vida sense aconseguir-ho, va ser un pas molt important. Les institucions humanitàries localistes internacionalment són inoperants. En canvi la UE, donant la mà a l'experiència i professionalitat de la CRI, Creu Roja Internacional, ha arribat amb ajudes a llocs impensats inversemblants. Tot i que l'idioma anglès és emprat habitualment, és clar, no parla d'Anglaterra. Els anglesos són d'una raça entre continental i nòrdica, als quals les coses ben definides no els van, han muntat una tradició que s'han cregut tots ells i han viscut desenvolupant la història que els ha convingut segons el lloc i el moment. Tenen una capacitat d'oblidar gairebé electrònica.

En aquest estadi, de moment, hi ha una Alemanya poderosa i culta que, curada –no pas del tot– del temut nazisme, ocupa no pas de dret, però sí de fet, el lideratge d'Europa Ocidental sense necessitat de fer demostracions bèl·liques o d'equipament armamentístic. Que els alemanys liderin quelcom, amb bones maneres, és una mena de gra al clatell dels anglesos. La moguda del Brexit en bona part és motivada per l'afany de protagonisme que voldria recollir, és ben clar, en moments de desorientació americana i d'indefinició russa, les regnes d'aquest món occidental que avança lentament entre conflictes de tota mena. No ha començat el desenvolupament brexista i la indefinició que circula és notable. Què passarà? Realment Europa no està per a jocs i novetats. Si el món civilitzat no va millor, no serà per falta d'institucions internacionals moltes de les quals ni s'han estrenat. No és el cas –penso jo– del que s'espera del Brexit. He llegit diversos judicis d'intencions i em confesso marejat. He de creure que si el que pretenien en el fons era homogeneïtzar Europa, a l'anglesa, m'espanto. Soc incapaç de preveure realment de què servirà la moguda. I jo em pregunto, ho saben els anglesos?