Rajoy, el revolucionari

Rajoy i els que el segueixen en l'estratègia de convertir l'aspiració de moltíssims catalans en un assumpte de Codi Penal podrien passar a la història com uns fervents instigadors revolucionaris a l'altura de Robespierre, Lenin o Trotski. Des de Catalunya s'han posat sobre la taula durant aquests anys tot de possibles martingales jurídiques que podrien fer acceptable per a la legalitat espanyola l'aspiració dels catalans de ser preguntats de forma raonable i serena sobre el seu futur (cedir la competència d'un referèndum, reformar l'article 92 de la Constitució, la llei de consultes), i deixar per a després del resultat, si s'escau, les reformes constitucionals de fons per tal d'adequar el resultat popular a la legalitat espanyola. Un procés llarg. Però si s'hagués fet de bon principi, ara ja tindríem la feina feta i estaríem parlant per fi d'altres coses, catalans i espanyols. Però no. La tossuderia de portar als tribunals qualsevol pas formal que tingui com a objectiu la capacitat d'autodeterminar-se dels catalans, sembla que persegueixi, descartada la desinflada d'un suflé que no era tal suflé, abocar una majoria de catalans a la desobediència.

Quan Miquel Iceta anuncia que correrà ràpidament a impugnar al Constitucional si el pressupost català inclou un referèndum que no fa tants anys els socialistes catalans no veien amb mals ulls com a sortida democràtica a la qüestió, l'únic que fa és afegir pressió i fomentar encara més que aquesta majoria catalans que vol autodeterminar-se (un 80% segons les enquestes voldrien fer el referèndum, encara que sigui per votar que no) no tinguin més sortida que seguir de manera desordenada.

És ben estrany, perquè Rajoy i Iceta semblen gent d'ordre. Ningú no se'ls imagina instigant les majories a la presa del palau d'hivern. Acusen l'antiga Convergència d'anar de bracet dels revolucionaris de la CUP, però el que han fet ells és barrar el pas a una sortida acordada i raonable, segurament confiant que el suflé, ja que no es rebaixava i era central en la societat catalana, almenys s'espantaria. Sembla que tampoc els ha funcionat. Si jo fos un català partidari de la unitat i estabilitat d'Espanya, estaria ben emprenyat amb aquesta colla d'irresponsables que han jugat amb vets i togues incendiàries amb un problema polític que des del principi s'ha plantejat de forma democràtica i serena.