El molest editorial

El diari El Mundo, que s'ha mos­trat ira­da­ment bel·lige­rant amb el ja famós edi­to­rial que vam publi­car alhora dotze dia­ris cata­lans, publi­cava aquest diu­menge un arti­cle, també edi­to­rial, en què afir­mava que el que havia pas­sat a Cata­lu­nya era «boc­hor­noso, una farsa más pro­pia de un régimen sin prensa libre que de una demo­cra­cia». Per què? Doncs perquè, segons el rota­tiu de Pedro J. Ramírez, els autors de l'edi­to­rial, abans de publi­car-lo, l'havien fet arri­bar a la Mon­cloa, cosa que li feia dir: «Este epi­so­dio ayuda a com­pren­der mejor lo que está ocur­ri­endo en Cataluña, donde los periódicos vito­rean a sus políticos y sus políticos hacen lo pro­pio con sus peri­o­dis­tas; en el fondo, todos están en el mismo barco.» Pot­ser no pen­sa­rien igual si hagues­sin lle­git l'edi­to­rial que publicàvem el mateix diu­menge sobre les pro­me­ses de Rodríguez Zapa­tero i l'arti­cle d'Esteve Vila­nova un pèl més enda­vant, a les pàgines d'eco­no­mia. Per als d'El Mundo, que actuen sem­pre com si esti­gues­sin en pos­sessió de la veri­tat abso­luta, amb la con­tro­ver­tida publi­cació con­junta, els dia­ris cata­lans hem comès la imper­do­na­ble aber­ració d'influir sobre el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal perquè la seva sentència sobre l'Esta­tut ens resulti pro­pi­ciatòria. Ai, caram! Ales­ho­res, quan ells publi­quen arti­cles, edi­to­ri­als o d'algun col·labo­ra­dor, enu­me­rant totes les incons­ti­tu­ci­o­na­li­tats que conté el text legal sota sos­pita en qüestió, no ho fan per influir sobre el TC? Quan, en un altre arti­cle edi­to­rial, van pro­tes­tar perquè un jutge de l'Audi­en­cia Naci­o­nal havia dei­xat en lli­ber­tat, tot i que amb càrrecs, els dos nois que van cre­mar una foto dels reis d'Espa­nya a Girona, no posa­ven en dubte l'acció de la justícia? Perquè no hem d'obli­dar que El Mundo, que s'ha eri­git, des que el van fun­dar, en defen­sor a ultrança de la lli­ber­tat d'expressió, lamen­tava que un cop van haver decla­rat els dos joves, no se'ls hagués tan­cat a la presó. I estem par­lant, compte, del sim­ple i innocu fet de cre­mar un trist full de paper amb unes imat­ges impre­ses a sobre.