Molta passió

La Passió d'Olesa és un espec­ta­cle tea­tral vigorós i enco­rat­ja­dor, vita­lista i atrac­tiu, arre­lat en un vell mis­satge religiós que es pot lle­gir també en clau social, i fins i tot política, en el sen­tit ètic del con­cepte. Fa gai­rebé cinc segles que es repre­senta sense defa­llir. El secret de la lon­ge­vi­tat ferma i de la força con­tem­porània d'aquest drama tra­di­ci­o­nal és la passió que la gent d'Olesa de Mont­ser­rat ha posat sem­pre en la seva Passió. El 14 d'abril del 1996 van asso­lir un rècord Guin­ness en aple­gar-se a l'esce­nari 729 actors entu­si­as­tes per ofe­rir el qua­dre que reviu l'entrada joiosa de Jesús a Jeru­sa­lem, fet que s'evoca el diu­menge de Rams. Són cen­te­nars els qui any rere any sur­ten a escena i els qui tre­ba­llen dins en l'esce­no­gra­fia, ves­tu­ari, attrezzo, llums, so. Dones i homes que for­men un col·lec­tiu de volun­ta­riat soli­dari i emo­tiu. La Passió és per a la població ole­sana un tei­xit ami­cal d'inte­gració i soci­a­lit­zació. Els espec­ta­dors hi par­ti­ci­pem, és clar. Inter­pre­tem, cadascú a la nos­tra manera, els mis­sat­ges que emet el text que va escriure fa més de cin­quanta anys Joan Povill i Adserà: apo­lo­gia de les lli­ber­tats indi­vi­du­als, naci­o­nals i de consciència; con­demna de la cor­rupció i de la des­lle­ial­tat, per­so­ni­fi­ca­des en Judes. El pro­ta­go­nisme que l'obra dona a aquell traïdor bíblic ens con­vida a estar a l'aguait de les males juga­des de la per­ver­si­tat; de l'ambició ego­ista que prac­ti­quen hipòcri­tes i opor­tu­nis­tes en eta­pes crítiques dels pro­ces­sos polítics trans­for­ma­dors.