LA GALERIA
Retratats
Ningú assumeix aquest fracàs. Però no fa falta, perquè tots han quedat ben retratats
Tothom tenia clar que s'havia arriscat massa en els terminis i que s'estava jugant amb foc, però pocs podien imaginar el desenllaç final. El parc científic i tecnològic de Girona està abocat a la liquidació o, dit d'una altra manera, es posa a la venda perquè les institucions no han arribat a cap acord per renegociar un deute que pesava com una llosa. Ara tothom demana calma, asseguren que res està perdut, que s'obren moltes possibilitats, que les empreses que hi estan instal·lades no han de patir, que el parc podrà seguir amb la seva activitat... Però el cert és que s'obre un període d'incertesa, que es pot allargar fins a dos anys, que ningú sap què pot passar i que res garanteix la continuïtat d'un ens que es va crear com un espai de transferència de coneixement de la universitat al sector empresarial i com a impulsor per a la creació de companyies en sectors emergents. I el cert és que aquesta funció l'està complint amb escreix i obtenint beneficis. Ara mateix, al parc hi ha un centenar d'empreses i 1.300 treballadors, així com grups d'investigació i de recerca de la universitat. I és un referent en l'economia gironina.
Es fa difícil creure que encara hi ha marge per trobar una solució. L'hemeroteca no permet ser gaire optimista en aquest sentit. Si no, fem una recopilació del que ha passat: el parc es va inaugurar oficialment el setembre del 2007, amb un deute important ja contret, sorgit arran d'un programa d'ajuts del govern espanyol destinat a crear aquest tipus d'organismes, amb unes condicions molt favorables que estimulaven a demanar-los. La mateixa Generalitat animava les universitats a acollir-s'hi, amb el compromís de paraula que ajudarien a tornar els crèdits. I el parc es va anar endeutant pensant que tenia un roc a la faixa. Però la crisi econòmica ho va esguerrar tot. Les paraules se les va emportar el vent, però el deute es va quedar arrelat. Llavors es pren la decisió de fer el concurs de creditors, quan cap altre parc ho havia fet. Les negociacions creen una gran tensió entre totes les institucions implicades: UdG, Ajuntament, Diputació, Generalitat i Estat. Estira-i-arronses sobre qui havia de fer què, que van culminar ahir amb el final menys desitjat: la liquidació. Sincerament, fa la sensació que les coses no es podrien haver fet pitjor: excessos de retrets, complexos de vedet, influències polítiques i grans dosis d'ineptitud. Tot tan ben amanit que s'ha transformat en una indigestió. La gestió de la crisi del parc científic ha fracassat. I ningú n'assumeix l'autoria –només faltaria!–. Però no es preocupin, perquè tots han quedat ben retratats.