Els arguments s'acaben

En els pri­mers pas­sos del movi­ment per l'eman­ci­pació de Cata­lu­nya la cúpula de l'Estat reac­cionà amb menys­preu. Després de la per­sistència del movi­ment es començaren a acti­var diver­sos argu­ments, alguns situ­ats a les cla­ve­gue­res, que han estat core­jats rei­te­ra­da­ment per polítics, alts fun­ci­o­na­ris i empre­sa­ris i peri­o­dis­tes de la casta. A hores d'ara que alguna sen­sació de can­sa­ment es podria esta­blir en les files repu­bli­ca­nes, és un bon moment de repas­sar que l'adver­sari, molt més que nosal­tres, està exhau­rint els argu­ments i els car­tut­xos.

Pri­mer. És notícia recent la que avisa de l'ober­tura d'un cen­tre d'inves­ti­gació de l'empresa Thun­der Power, de Hong Kong. La com­pa­nyia ha anun­ciat una inversió ini­cial de 80 mili­ons d'euros en el nou cen­tre, on tre­ba­lla­ran 200 emple­ats. El cen­tre és de R+D i se cen­trarà en el desen­vo­lu­pa­ment dels nous models de cot­xes elèctrics. I amb la pre­visió d'ins­tal·lar poste­ri­or­ment la pro­ducció per a Europa i Àfrica aquí. La dar­rera d'una llarga llista que els dar­rers anys, coin­ci­dint amb el procés i amb els moments de màxima crisi econòmica, han des­men­tit de ple un dels argu­ments que es pen­sa­ven més potents en mans dels depen­den­tis­tes i anti­demòcra­tes: la por a la cai­guda de les inver­si­ons i la pèrdua de llocs de tre­ball. Si Almi­rall o Pro­no­vias volen mar­xar amb la inde­pendència que mar­xin, ja seran subs­tituïts per dese­nes de mul­ti­na­ci­o­nals. La crisi de l'argu­ment és tan clara que mem­bres des­ta­cats del Ggo­vern dar­re­ra­ment ja han dit que el procés no afecta les inver­si­ons.

Segon: l'aïlla­ment inter­na­ci­o­nal de Cata­lu­nya. Mal­grat els inten­sos esforços dedi­cats a totes les ambai­xa­des i con­so­lats espa­nyols a mal­par­lar del procés i boi­co­te­jar l'acció exte­rior, de forma rei­te­rada la nos­tra diplomàcia política o civil obre esclet­xes amb un crei­xent suport. Com a prova el recent viatge de Puig­de­mont als EUA.

Ter­cer: el procés s'atura amb l'estricta apli­cació del pes de la llei. De moment és l'argu­ment més eficaç. Però efi­ci­ent? Es comen­cen a pro­duir esquer­des en el sec­tor judi­cial per la sobre­ac­tu­ació a què els obliga l'exe­cu­tiu. L'avís inter­na­ci­o­nal sobre la par­ci­a­li­tat judi­cial i el males­tar obert de diri­gents judi­ci­als, fins i tot con­ser­va­dors, pot aca­bar d'escla­tar quan es dis­pa­rin els casos judi­ci­a­lit­zats.

Quart: les majo­ries par­la­mentàries a Espa­nya. S'estan forçant tant les coses que la recent inha­bi­li­tació d'Homs ha donat una imatge naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal de des­le­gi­ti­mació també de les cam­bres de repre­sen­tació. De la mateixa manera que ho ha fet la nega­tiva del Senat a escol­tar el Pre­si­dent.

Cinquè: La for­ta­lesa de l'Exe­cu­tiu. L'exe­cu­tiu que pre­dica molta for­ta­lesa està blo­que­jat en molts casos tant inter­na­ment com inter­na­ci­o­nal­ment pel tema català. Mar­ga­llo, que sol ser trans­pa­rent, va reconèixer un impor­tant des­gast del que sig­ni­fica la lluita con­tra Cata­lu­nya. Un exe­cu­tiu, per altra banda, que es van­tava d'atu­rar qual­se­vol movi­ment cap a l'Estat, però que no pot evi­tar la cons­trucció d'ins­tru­ments com la Hisenda cata­lana. Entre d'altres coses perquè és per­fec­ta­ment legal i només no la tenim per la desídia de tants anys d'hege­mo­nia auto­no­mista a Cata­lu­nya.

Sisè: La inde­pendència ser­veix per tapar la cor­rupció. Està clar que la cor­rupció pre­sumpta o demos­trada en alguns àmbits cata­lans no ajuda. Però, pri­mer, el movi­ment inde­pen­den­tista bàsica­ment és un pro­jecte rege­ne­ra­dor; i segon, la major cor­rupció en el camp dels par­tits del règim és tapada amb una ban­dera més gran que és la d'Espa­nya. I a sobre sense pro­jecte rege­ne­ra­dor.

Setè: el procés s'atu­rarà con­ven­cent les elits econòmiques. L'espec­ta­cle d'aquesta set­mana de Rajoy a Bar­ce­lona pro­me­tent que inver­tirà un 9% del total espa­nyol i a compte d'una ter­cera part del deute en infra­es­truc­tu­res subs­crit per l'Estat mateix és patètic.

Vuitè: el diàleg on es pot par­lar de tot menys de referèndum. De tot per a Rajoy vol dir unes quan­tes inver­si­ons, però tam­poc par­lar de pacte fis­cal, ni de reforma de l'Esta­tut. Ni d'ofi­ci­a­li­tat de la llen­gua a la Cons­ti­tució, etcètera. No es pot par­lar de res.

Lla­vors, davant de l'ensul­si­ada de tots els argu­ments i acci­ons de l'Estat anem cap a la solució de la força. La sus­pensió de la Gene­ra­li­tat o el con­trol dels Mos­sos per impe­dir els llocs de votació. En ambdós casos, el paper de l'Assem­blea d'elec­tes serà clau. I la cap­tació d'uns milers de volun­ta­ris amb la màxima influència social i mediàtica per actuar obeint la nova lega­li­tat i superant la des­le­gi­ti­mada vella lega­li­tat. Recordo encara l'escena de Gandhi on una filera dar­rere l'altra de gent pacífica era tom­bada per la mura­lla poli­cial. Quan sigui el moment, inha­bi­li­ta­ci­ons mas­si­ves i deso­bediències mas­si­ves con­flui­ran a doble­gar el règim post­fran­quista. Aquest que pro­te­geix el ter­ro­risme fran­quista dels acu­dits al Twit­ter amb penes de presó.