Cal reinventar la universitat

La crisi econòmica i financera està plantejant reptes extraordinaris i sense precedents a la comunitat universitària. Tant pel que fa a la manera com es pot assegurar la qualitat en l'ensenyament i els serveis amb recursos financers cada cop més escassos com pel que fa a la manera com es pot ajudar la societat a superar aquestes condicions adverses.

En aquest escenari la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l'International Council for Open and Distance Education (ICDE) organitzen aquests dies a Barcelona SCOP 2009, la conferència que reuneix una vegada a l'any els rectors i màxims executius d'universitats d'ensenyament obert i a distància de tot el món.

Durant dos dies, un centenar d'assistents intentaran buscar respostes a aquests reptes.

La crisi econòmica i financera ha portat l'oportunitat d'un canvi estratègic en els sistemes universitaris que s'han de convertir en la referència per al futur benestar de la societat. Tots els estudis i informes fets, per tot tipus d'institucions, a tot el món, diuen molt clarament que en el segle XXI les nacions econòmicament poderoses seran les que hagin estat capaces de convertir-se en societats d'aprenentatge, les que hagin fet de l'aprenentatge al llarg de la vida el seu objectiu central. I per fer-ho necessitaran institucions educatives tan fortes com flexibles per poder-se adaptar als nous temps i a les noves demandes.

En aquest context, l'aprenentatge obert i a distància ha esdevingut bàsic per a l'oferta d'ensenyament a tot el món. De fet, s'ha dit que possiblement és l'únic mitjà per oferir oportunitats d'ensenyament a la població global del segle XXI.

És un món en què l'ensenyament al llarg de la vida ha esdevingut essencial per al progrés social, polític i econòmic. Un món en què els límits físics van desapareixent a mesura que les noves tecnologies evolucionen. Un món en què la velocitat del desenvolupament i del canvi fan que gairebé cada dia un important nombre d'activitats, pràctiques i maneres de treballar quedin obsoletes.

En aquest món, la necessària transformació de la universitat passa per acceptar que hi ha una divisòria cada cop més gran entre el model d'aprenentatge ofert per les universitats i la manera natural com els nostres joves digitals aprenen.

Els nadius digitals volen un tipus d'educació més interactiu. Ells aprenen diferent, de manera no seqüencial, asíncrona, multitasca i col·laborativa, i demanen un professor més mentor que dipositari únic del saber. Ja és hora que assumim que les universitats hem perdut el monopoli i que acceptem que la web ha esdevingut la infraestructura dominant d'accés al coneixement, a la vegada com a contenidor i com a plataforma global d'intercanvi entre la gent.

Cal obrir les portes i donar pas a noves metodologies d'aprenentatge que s'orientin a l'estudiant, que siguin integradores i accessibles, cooperatives i que aprofitin l'ús estratègic de les tecnologies digitals.