Abril

La potent i memorable adaptació al cinema d'Incerta glòria, la novel·la de Joan Sales, ens remet a Shakespeare i al mes en curs. Sales utilitza l'expressió “la incerta glòria d'un dia d'abril” com una evocació de les il·lusions que va generar la proclamació de la República, l'abril de 1931, en la perspectiva de la situació de guerra civil que viuen els protagonistes de la novel·la. Shakespeare, però, fa servir les incerteses climàtiques d'abril per parlar de l'amor i les seves circumstàncies. A vegades –diu el jove Proteu a Dos cavallers de Verona– els dies d'abril passen del sol esplendorós i la glòria primaveral als cels foscos i els ruixats. Proteu està enamorat de Júlia, però per imposició paterna haurà d'anar-se'n a estudiar lluny de Verona, a Milà, i lluny de la bella Júlia. Sobre aquell “amor primaveral”, es lamenta, hi veu projectada la “incerta glòria d'un dia d'abril”. A Shakespeare l'abril sempre li va semblar un mes presumit i poc fiable. Tan inestable com l'amor. És una metàfora recurrent en la seva obra més intimista, els sonets. L'abril apareix engalanat i jovenívol, però és inconstant. D'això es queixa amargament en una sèrie de sonets quan pensa en la manera com l'amant, infidel, l'ha abandonat durant un llarg hivern. Ara, amb l'abril, però, ell (no ella) ha tornat i el poeta es mostra exultant de poder recuperar aquell amor que havia estat “d'abril captiu” i vol creure que el temps passat no ha causat estralls en la bellesa de l'estimat, que sembla intacta: “El dia que em vaig veure als vostres ulls éreu com ara bell.” El retrobament fa miracles i el que és vell es fa nou: “Tu meu, jo teu, com llavors que el teu nom jo beneïa.” La maledicció d'abril, però, aviat convertirà el moment gloriós en noves incerteses i els dos amants hauran d'anar assumint les seves imperfeccions i la insidiosa capacitat del Temps per modular els afers humans. Els grans ideals –en l'amor i la història– sempre són sotmesos a les variables que introdueix l'abril.