Una mania persecutòria

Això del referèndum deu anar de debò; perquè si no, no m'explico que la fiscalia de Catalunya, la de l'Audiencia Nacional –d'Espanya, per descomptat– i un jutjat de Barcelona es dediquin a investigar, tots alhora, les empreses que podrien col·laborar amb el govern per tirar endavant la consulta. Vull dir que deuen preveure que se'ls girarà molta feina, perquè segur que deu haver-n'hi centenars o milers, d'empreses presumptament col·laboradores. Aquí, i segurament a Espanya, perquè enlloc està escrit que les empreses hagin d'estar domiciliades a Catalunya, oi? I, per acabar-ho d'adobar, el Constitucional suspèn preventivament un articulat dels pressupostos que han de fer possible l'exercici de la democràcia.

Em diu una companya que està ben informada que no és perquè hi hagi molta feina a fer, sinó que cada instància judicial ha tirat pel dret. Així, sense coordinació. És a dir, que cada fiscalia o tribunal ha tirat pel tros. D'això no se'n diu guerra de guerrilles, un invent espanyol? Tan espanyol, per cert, com els camps de concentració. El que passa és que amb tant d'entusiasme, em diuen, pot passar com amb aquell pen drive amb documents del cas Pujol que van trobat tirat per un calaix: que tota la investigació quedi anul·lada.

Vostès podran aplaudir i riure-se'n, però s'equivocaran del tot. És cert que en el passat hem assistit a altres episodis que han mogut al desconcert, la perplexitat i, fins i tot, la hilaritat. Però en aquest cas és diferent. Perquè això d'investigar preventivament les empreses que podrien col·laborar amb la Generalitat té un efecte dissuasiu clar.

Això és tant com dir a les empreses que encara no han mogut ni un paper: “Compte amb el que feu, que us en pot caure a sobre una de bona.” Perquè la idea és que si el govern intenta contractar amb qui sigui, es trobi amb un cop de porta. I així, si la consulta fracassa, els mariatxis de Madrid encara tindran el cinisme de dir que és una exemplar reacció de la societat catalana farta del separatisme i bla, bla, bla. Però, com se'n diu, d'aquesta manera de fer?