L'hora de la determinació

El referèndum d'autodeterminació que reivindica una immensa majoria social a Catalunya s'ha convertit a hores d'ara ja en el taló d'Aquil·les de l'Estat espanyol. Seria un error menysvalorar la fortalesa d'un estat que, sense estar en el grup de comandament, sí que té un pes específic a la Unió Europea. Però això no vol dir que no tingui un punt feble i aquest no és altre que la falta de capacitat democràtica per acceptar el dret a decidir de la ciutadania, en aquest cas la catalana. El desplegament de l'aparell de la fiscalia per escrutar l'activitat de la Generalitat és simplement un despropòsit jurídic més. Per la incorporació del concepte d'investigació preventiva que situa en llibertat vigilada una institució que és un poder democràtic de l'Estat prescindint, a més, de la presumpció d'innocència. Però encara més perquè les comparacions són odioses i mai el govern espanyol va decretar cap ofensiva fiscal per auditar la gestió de les institucions, moltes d'elles governades pel PP, que durant anys han estat sota sospita d'acció corrupta. I cal afegir el fet greu de sostreure recursos al deficient sistema judicial que dona un servei pèssim a la ciutadania per resoldre els seus problemes jurídics, dedicant-los a perseguir un procés que no hauria d'estar als col·lapsats jutjats sinó en el debat polític democràtic. Que ara fins i tot els pressupostos de la Generalitat hagin acabat suspesos pel Constitucional amb amenaces al govern de la Generalitat de querelles penals indica el grau de descomposició de l'Estat espanyol fruit del nerviosisme que ha generat la ferma determinació del govern Puigdemont-Junqueras expressada en els articles conjunts publicats pel president i el vicepresident. Una encertada acció comunicativa que ara, en vista de l'atac frontal a l'executiu català, caldria reforçar amb un acte públic conjunt de tot el govern expressant el compromís inequívoc i sense fissures amb el referèndum de la tardor que acabarà trencant les costures de l'Estat espanyol.