ETA ja no vol i ja no pot fer més mal
Sense desarmament no és possible l'autèntica pau. Ahir, cinc anys i mig després d'haver abandonat la lluita armada, l'organització terrorista ETA va escenificar a Baiona el caràcter irreversible d'una decisió que el govern espanyol s'entossudeix a rendibilitzar com una rendició. Per això fa una setmana cap representant del PP va voler sumar-se a l'acte que totes les formacions polítiques del País Basc i de Navarra van celebrar per subscriure una declaració conjunta a favor del desarmament etarra i pel seu compliment. Com sempre, a l'hora d'abordar el conflicte, els populars prefereixen exhibir una posició en públic i una altra de ben diferent en privat. Ho han fet tots els partits que han governat l'Estat espanyol, que han negat cap concessió als etarres mentre per sota mà negociaven treves i acostament de presos. Ara és l'hora de renunciar a totes les medalles i de concedir tot el protagonisme a la pau.
S'ha aconseguit el més important però queda el més difícil. Perquè, una vegada asfixiada la violència dels atemptats i desfeta la columna vertebral de l'organització, cal posar sobre la taula el futur dels presos. Hi tindrà un paper sens dubte clau el PNB, aprofitant la feblesa parlamentària del PP. En l'horitzó més immediat s'obre un altre interrogant, si ETA continuarà existint com a associació política o si enfilarà l'autodissolució. Aquesta darrera opció és la que té més números, tenint en compte l'escassa influència que l'organització terrorista exerceix ara sobre l'esquerra abertzale. D'aquesta manera desapareix de l'escena la branca armada de la resistència basca adreçada primer al franquisme i després al centralisme espanyol, una expressió de violència que durant massa temps va marcar la Transició.
