Quan érem més cristians

Avui és diumenge de Rams, quan se celebra l'entrada de Jesús a Jerusalem envoltat d'una multitud al crit d'“hosanna”. S'enceta la Setmana Santa, en commemoració de la passió i mort de Jesucrist a la creu. Des de temps immemorial a Girona se seguia amb autèntic fervor aquest període de l'any, que acabarà diumenge vinent amb l'esclat de la Resurrecció. Les famílies es recollien, resaven plegades, acudien a les celebracions, a l'ofici de les Quaranta Hores de prèdica a la catedral, i a les parròquies. Tot es deturava. La ciutat restava en un silenci profund. Les pràctiques externes eren expressions d'una pietat personal, íntima, animada des de les trones per oradors contundents. Molts gironins vivien intensament aquests dies.

I si escampem la mirada al temps actual, veiem que de tota aquella pietat n'ha quedat l'esquelet, les figures, les manifestacions externes. Portem nens a la catedral, mudats i amb palmons, per perpetrar retrats de família que dipositarem al mòbil. Resseguirem la processó de Divendres Sant, pel seu caràcter espectacular, però poques persones aprofundiran en el drama. Un gran nombre de gent participarà en la desfilada, de bona fe, per la il·lusió de lluir una vesta i un ciri a la mà.

S'ha criticat molt aquella època passada, considerant que la religió era la tapadora del nacionalcatolicisme que amagava les vergonyes del règim. Aquesta és una visió esbiaixada: moltes persones, moltes famílies, seguien els preceptes cristians al marge de cap imposició política. I va sorgir llavors un estol de laics joves, d'exseminaristes, de capellans i excapellans, de moviments socials que propugnaren un gran canvi en l'Església, que s'havia de treure la crosta del damunt, fent d'una vegada l'aggiornamento proclamat pel concili II del Vaticà, posant al davant les persones, fomentant la caritat i la igualtat, i abandonant pràctiques carques, buides de sentit.

Narcís-Jordi Aragó va formar part d'aquesta generació, va participar en la recerca d'un cristianisme que recollís les demandes actuals i va fer costat als moviments que s'apuntaven al canvi. A la seva activitat periodística i editorial hi va sumar aquesta inquietud cristiana. En els seus escrits hi ha un traç continuat en pro d'una fe més autèntica. Dimarts i dijous vinent, tindran ocasió, els qui ho vulguin, de seguir la seva trajectòria a La Planeta, protagonitzat pel Grup Proscènium. Els seus textos avui ja poden sonar llunyans, perquè aquells joves que propugnaven el canvi han anat desapareixent gairebé tots per l'edat, i l'Església ha quedat en la seva estructura secular, servida per capellans envellits, que procuren conservar el llegat de dos mil anys d'existència. La gent, però, admira el folklore, o se'n va de vacances.