El després del càncer

Oncolliga va organitzar dijous a Girona una jornada que costa de creure que fos la segona de les seves característiques que es feia a Catalunya, tenint en compte l'abast de la problemàtica que posava sobre la taula. El debat es va centrar en les complexitats que han d'afrontar les persones que han patit un càncer a l'hora de tornar a la feina, bàsicament per les seqüeles físiques i emocionals que els ha deixat la malaltia. En la incomprensió i desemparament que senten després de l'etapa de dependència que han viscut. No es tractava de parlar, com és habitual, sobre com millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament del càncer. El que es plantejava era com es tracta i s'ha de tractar el després. Els estudis que s'han fet i els testimonis posen en evidència un sistema que centra els esforços en l'abans i en el durant, però no en aquest després. Un sistema que aplica uns protocols que topen amb la realitat emocional dels malalts ja recuperats. Que el pas pels avaluadors mèdics que controlen les baixes laborals es consideri una experiència pitjor fins i tot que el mateix procés de la malaltia, demostra que alguna cosa no rutlla. Per sort, tot i que segurament tard, una jornada com la de dijous que va reunir totes les parts implicades, des de l'administració fins a sindicats, empreses, professionals i afectats, és el pas encertat per començar a posar fil a l'agulla. El col·lectiu afectat serà cada vegada més nombrós, perquè si per un costat és positiu que la supervivència vagi augmentant de manera sostinguda els últims anys, per l'altre ens trobem que també creix el nombre de diagnòstics. Les estadístiques i projeccions són molt fredes, però ens permeten saber que aquest any hi haurà 4.000 casos nous de càncer a les comarques gironines. Els esforços han de centrar-se a curar, no podria ser d'una altra manera. Però Oncolliga vol posar el focus en l'oblit del col·lectiu que ja ha aconseguit superar aquesta etapa. Un col·lectiu que durant la malaltia ha patit bloqueig emocional, sentiment de culpa i remordiments per si s'ha fet alguna cosa malament, incomprensió, retrets de la parella, sensació que l'entorn no ha estat a l'altura… I resulta que els problemes continuen quan tot s'ha acabat i es planteja el tema del retorn o no a la feina. Com va sentenciar Oncolliga en una piulada, ens queda molta feina per fer, però entre tots podrem.