Com passen les primaveres!

L'expressió del títol, fragment d'una comèdia dramàtica de Josep M. de Sagarra, Les llàgrimes d'Angelina, sovint em ve a la memòria per aplicar-la a fets i gent, recordant que, a la primavera, si hom li descompta els dies hivernals del principi, els plujosos que sempre escurcen l'estació més bonica de l'any, i els de malastrugança primaveral, molts dels que l'acusen saben prou bé que el temps no té prou temps per atendre els que se senten perjudicats. Passa com amb l'endimoniada preparació del referèndum, en què no tan sols no hi ha “tants caps i tants barrets”, per explicar arreu als catalans per què és vital, necessari, imprescindible i més, iniciar l'imparable procés que ens ha de portar a la independència, reconeguda a poc a poc internacionalment. Catalunya podria ser una referència, de moment europea, per a algunes nacionalitats històriques que viuen subjugades –a l'Est, alguna militarment– i que, en veure Catalunya lliure, tindran una reacció que activarà novament les seves antigues pretensions de llibertat.

Molts polítics, amb la millor bona fe, creuen que la difusió feta pels mateixos polítics, amb la col·laboració de gent del partit, per un costat, i els mitjans de comunicació escrits, vistos i parlats, cobreix prou bé tot el ventall de votants de la població. Hi ha persones de nivells socials i econòmics per sota de la mitjana i les multituds que no llegeixen diaris de cap mena, que de la televisió no veuen altra cosa que dibuixos i pel·lícules d'acció –mirant-les amb aquell escàndol, molts s'adormen plàcidament–. Ah!, i el Barça. Hi ha una xifra grossa de persones de molts orígens, arrelades a la nostra terra, que s'haurien de moure com sigui, reaccionant, fent-los entendre que ara ells també formen part del país, sense cap diferència, especificació i limitació, mancances que tenen en tots els de l'est d'Europa, algun de l'oest i Amèrica del Nord, on un emigrant és civilment ben poca cosa.

“Com passen les primaveres! Ai, Senyor, ens anem fent vells”, deia l'actriu en veure que el temps havia passat inexorablement i ella, rica i soltera, no n'havia tret res de la vida. Era una terratinent rica i prou. S'ha de dir que les persones que han passat la seva vida sense horitzons assequibles, diferents de les riqueses, l'èxit i la popularitat, són vides malaguanyades que frenen els que lluiten i defensen els drets humans. El president Puigdemont i els que el segueixen de prop lluiten en aquest moment en escenaris mai abastats per polítics catalans. Veuen clar que s'ho juguen tot i trepitgen escenaris no trepitjats per catalans. Molt bé, molt i molt bé! No oblideu, però, la massa dels que he citat. Quan un president, un rei o una figura mundial deixa anar el vot a l'urna, és exactament igual que el del vell porter de l'escola on es vota, o el de les senyores de l'empresa de neteja que demà escombraran el col·legi. Un vot és un vot, vingui d'on vingui!