El balcó de l'Empordà

L'advocat Domènec Sors, que exercia a Figueres i era de Garrigàs, abans o al principi de la República va compondre uns versos dedicats al seu poble que porten aquesta divisa; de passada direm que el 1948, amb música de Ramon Rosell, el poema va estrenar-se com a sardana. Durant la República i ara amb la Restauració Borbònica, aquest nom també el va portar i el porta l'associació cívica del municipi. Josep Pla no devia anar-hi mai, a Garrigàs, perquè, altrament, a les talaies que, segons diu, permeten les millors vistes sobre la comarca, l'hauria afegit en el primer lloc de la seva relació; perquè qualsevol finestra, eixida o terrassa de Garrigàs que miri a llevant és un belvedere de 180 graus de compàs visual que va de la Mare de Déu del Mont al bisbe mort del Montgrí passant per Figueres, la crosta de Roda, l'el·lipse de la badia i la torre de Montgó. Algú ara pensarà que a l'Empordà hi ha d'altres talaies per l'estil; sí, però cap de situada al bell mig de la panoràmica: a la gran balconada de l'elevació que separa la Plana del Terraprim, Garrigàs queda ubicat al punt equidistant de Roses i de l'Escala. Però el poble, com passa amb molts altres llogarrets de l'interior, per a Pla i tants d'altres escriptors ha passat molt per ull. Amb tot, de les benediccions que els artistes regalen a certs indrets, Garrigàs té dos quadres de Dalí (Santa Llúcia i Maria Carbona), una “estació” de Lluís Roure, algun Lleixà, versos de M. Vayreda... Diem tot això perquè dissabte amb Josep Valls vam presentar el llibre Garrigàs (Quaderns de la Revista de Girona), on parlem d'aquestes i d'altres amenitats. Per als possibles curiosos hi afegim que estem parlant d'una pentàpolis ja que el municipi comprèn també Arenys d'Empordà, Vilajoan, Tonyà i Ermedàs; i que avui els cinc poblets segueixen tenint els temples romànics i les fortificacions llegats per l'edat mitjana, però també l'envejable qualitat residencial que permeten les cases antigues restaurades i les noves que s'hi han afegit amb moderació; una joventut activa que anima el centre cívic tot l'any i una nòmina discreta de capdesetmanistes que virolen la piscina a l'estiu; i l'escola, eficacíssima, que sovint és argument per empadronar-se al municipi. Etc. Els que no hi hagin estat, quan vagin a descobrir la millor talaia empordanesa, que no els passi per alt la qualitat del bar restaurant del centre cívic que atrau veïns i comarcans, ni la fama de la carnisseria que fa habitual de trobar-hi qui, vingut de lluny, es proveeix per a la setmana.