Problemes administratius

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, diu que si les obres del corredor mediterrani no avancen més de pressa és perquè hi ha problemes administratius a l'hora de tramitar els projectes. A un servidor aquestes excuses de mal pagador li fan molt de riure. Per no plorar. Vostès ja m'entenen. És a dir, el Ministeri de Foment –tant hi fa que manin socialistes o populars– fa anys i panys que fa veure que projecta el corredor i, a l'hora de la veritat, resulta que els diners se'n van per pagar túnels ferroviaris a Madrid. I ara diuen que tot plegat és culpa d'uns problemes administratius! La qüestió és més greu, si és possible, perquè de tota aquesta deixadesa vers Catalunya i el País Valencià n'hi ha proves més que suficients. El ministre De la Serna podria, doncs, ser una mica més sincer. Ja sabem que, en política, costa reconèixer la veritat, però almenys podria no buscar excuses que fan riure les pedres.

Excuses que, per cert, no sé si s'han cregut els empresaris valencians –i uns quants de catalans també– que ara es fan els enfadats perquè el corredor acumula un retard que ni la Renfe, i, en canvi, quan s'haurien d'haver empipat de debò –és a dir, fa deu o vint anys– aplaudien els ministres espanyols que ja llavors els prometien la lluna en un cove a canvi del seu suport incondicional i d'un grapat d'“ofrenes”.

En el seu llibre sobre la Catalunya del Nord, el periodista d'aquesta casa Aleix Renyé recorda com de clar tenen irlandesos i bascos l'àmbit territorial irrenunciable de la seva nació sencera, malgrat les fronteres que també els separen a ells. Això, malauradament, no passa en general a Catalunya i, encara molt menys al País Valencià, una part de la pàtria comuna que, sovint, és vista amb menyspreu des del Principat. Un menyspreu similar amb el qual l'Estat espanyol tracta, no només amb el corredor, valencians i catalans, i que tant de bo serveixi algun dia per fer-nos veure que lluitant junts, anant junts, som, serem, molt més forts.