‘E la nave va'

Se'ns presenta un bon Sant Jordi. Per començar, un llibre deliciós, beníssimament escrit, que es titula Fot-li al procés. En són autors tres de les millors plomes catalanes: Bru de Sala, Julià de Jòdar i Miquel de Palol. Cada un és enlluernador, però en aquesta ocasió han unit els seus dards afilats per fer broma de nosaltres mateixos, i, òbviament d'Espanya. Sempre he dit que el secret d'un poble civilitzat rau en el seu sentit de l'humor i en la seva capacitat per riure's d'un mateix. Hi ha alguns poemes hilarants (i tan ben escrits!), hi ha un argumentari sòlid i una intel·ligència afilada. De debò: no us el perdeu.

També podem estar contents perquè Jaume Cabré ens obsequia amb un llibre de relats. No me'l perdré. I encara més: Quim Monzó publica. Si els seus articles són una passada, llegir-los aplegats serà un plaer.

En tinc més, de llibres, a la tauleta de nit. Un de molt especial: La biblioteca dels llibres rebutjats, de David Foenkinos, amb un enfocament sobre el món editorial que a cap autor pot deixar indiferent.

I encara un de culte, que voreja la perfecció: Periodistes indòmits – Guerra civil i exili, de l'exquisit historiador Josep Maria Figueres, amb qui m'uneix una antiga amistat (ai, aquells temps en què fèiem Canigó!).

Tinc a punt un llibre molt especial: Rosa de cendra de Pilar Rahola, que ja ha demostrat que la seva veu narrativa és hàbil i profunda. Em fa ràbia quan sento que algú diu “bah, una autora mediàtica”, amb un menyspreu que només determina la ignorància. Rahola és una periodista molt cotitzada i que apareix sovint als mitjans. Però és també una escriptora, i, a més, molt bona. Ja us el comentaré.

Estem vivint una època terrible, amb unes guerres injustificables, refugiats que no acollim i un feixisme galopant i unes mediocritats en el poder que posen la pell de gallina.

Però la literatura va avançant, lloats siguin els déus. E la nave va.