De reüll
Repensar els museus
Pepe Serra ha renovat com a director del MNAC per als pròxims cinc anys. El balanç del seu primer mandat és positiu per una senzilla raó: el museu ha guanyat autoestima, té més presència i ja sap què vol ser, cosa que no podia dir fa cinc anys quan Serra va arribar després d'una fructífera etapa al capdavant del Museu Picasso. El problema és que li falten eines per aconseguir-ho. Recursos, òbviament, però també un replantejament del seu sistema de governança. És un debat recurrent en les grans institucions culturals del país (els patronats, exclusivament ocupats per polítics i empresaris, són gairebé clònics), però per alguna estranya raó no s'acaba d'afrontar, i això desespera les gents del sector. No pot ser que el MNAC (i el mateix passa al Macba) no tingui cap artista en els seus òrgans de govern. Qui diu artista diu crític, historiador... Cap, no té cap expert assegut a la taula on es prenen les decisions. Serra està decidit a fer una transformació interna de la institució i fora bo que no trobés obstacles. Una altra discussió que ell, com molts altres directors d'equipaments, vol obrir desacomplexadament té a veure amb el concepte imperant de societat civil. Ho és només la que té un alt poder adquisitiu? Si realment aspirem a tenir institucions culturals legitimades socialment i, per tant, cent per cent democràtiques, queden canvis importants per implementar.