Recull de cançons

El poeta i escrip­tor Jordi Pere Cerdà (Antoni Cay­rol, Salla­gosa, 1920- Per­pinyà, 2011) va des­ple­gar al llarg de la seva vida una acti­vi­tat molt vari­ada. Va ser una com­bi­nació d'acti­vi­tat cre­a­tiva i una pulsió inde­fu­gi­ble cap a la terra, la mun­ta­nya, i la gent que hi viu o hi tran­si­tava. Pas­tors, page­sos, mes­tres­ses de casa, o refu­gi­ats i fugi­tius, esca­pant dels fei­xis­mes, van ocu­par l'atenció de Cay­rol. Exer­cia així un com­promís polític i un com­promís cul­tu­ral d'una manera inse­pa­ra­ble sense allu­nyar-se mai dels con­torns pre­ci­sos dels cims piri­nencs i de la plana cer­dana.

Així com la neu arro­do­neix les ares­tes dels cims que amaga, en sen­tit con­trari Cay­rol guar­dava dar­rere un posat cons­ci­ent­ment cam­pe­rol i una mica des­pen­jat l'elegància sub­til d'una sen­si­bi­li­tat tre­ba­llada amb vímets resis­tents i arre­lats.

La llen­gua, i la fide­li­tat a la llen­gua, era una de les fibres resis­tents; la justícia, la igual­tat i la trans­parència neta n'eren unes altres. El ter­ri­tori i les seves gents, l'ingre­di­ent prin­ci­pal de tot ple­gat.

Poeta finíssim, es va doblar d'antropòleg per reco­llir, gra­var, copiar i can­tar les dife­rents vari­ants dels cants con­tats i can­tats en els rodals piri­nencs. Un tre­sor ama­gat, gai­rebé per­dut, inven­ta­riat i con­ser­vat com a tes­ti­moni d'uns temps i unes for­mes de vida. L'Àngela de Llo, la Maria i en Josep de Naüja, la Rosa de Dor­res, en Joan Mar­gall, la Mar­ga­rida i la Cesó Cay­rol de Font­pe­drosa, la Cate­rina de Vallestàvia, la Ger­mana de Bula­ter­nera, la Josi­anne de les Illes i el Vaquer de Sureda nodrei­xen les cent cançons reco­lli­des a Jordi Pere Cerdà, Cants Popu­lars de la Cer­da­nya i el Ros­selló (edició de Jordi Julià i Pere Ballart, Bar­ce­lona, Edi­to­rial Medi­terrània, 2016), acom­pa­nyat de dos CD. Un lli­bre que honora el tre­ball de tota una vida i que esdevé penyora de justícia pòstuma.