Pretesos plans B

Hi ha hagut molta passió en una Setmana Santa que acaba amb els socis de Junts pel Sí conjurats pel referèndum però mirant-se de reüll. Els recels entre el PDeCAT i ERC no són nous. No és cap secret que els republicans es van resistir fins a l'últim moment a confegir una única llista amb els antics convergents. Després de descartar anar plegats als comicis europeus, van accedir a fer-ho en els catalans del 27 de setembre. La candidatura unitària no es repetiria tampoc per a les espanyoles. A mitjan juliol del 2015 les dues formacions arribaven una entesa històrica per a una campanya que afrontarien amb aquell famós lema d'El vot de la teva vida. Un acord excepcional, per a unes eleccions excepcionals amb un objectiu excepcional: que els catalans decideixin el futur del país a les urnes. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, fixava en el debat de la qüestió de confiança el referèndum com l'instrument per poder complir la promesa amb què les forces havien concorregut al 27-S. El referèndum, objectiu compartit per Junts pel Sí i per la CUP. El pla A d'una legislatura concebuda com a trànsit cap a l'estat propi. I potser hi ha qui pensa que el camí traçat es pot modificar perquè les enquestes els surten molt bé o molt malament. S'equivoca. La gent, veritable motor del procés, penalitzarà dreceres i pretesos plans B. Faria bé de tenir-ho en compte qui pensi a dissenyar-los.