Agraïment

Ja des del mateix títol aquest article potser seria més adequat per a la secció de cartes que per a una columna. Ara bé, si el senyor Narcís Genís va fer servir la seva per parlar d'aquest servidor i del llibre Ales trencades, m'atorgo el dret de fer el mateix. En l'article d'en Nissu hi he vist reflectides moltes hores de conversa, d'intercanvi de parers, de repassar amics i enemics, fins a un punt que ens hem retrobat moltes vegades en espais i temps comuns. Rememora fets i anècdotes del meu pas per aquesta casa que ja havia quasi oblidat. Confesso que quan vaig llegir l'article notava una certa vergonya i com la modèstia fugia corrents a amagar-se en un racó del meu pensament. A vegades en la vida passa, per a mi cada vegada menys. Que el fil que separa el compromís de l'amistat pot ser molt fi. Hi ha gent que, des de la comarca gironina més llunyana de la demarcació, em demana qui és aquell home que m'ha dedicat un article a El Punt Avui. Jo sempre els dic que es tracta de Narcís Genís, amic meu, excompany i expresident del Col·legi de Periodistes. I els ho dic exactament en aquest ordre. També vull agrair el suport rebut per excompanys com Jordi Grau i Xavier Castillón. I malgrat, la poca afluència de públic, es farà difícil d'oblidar la presentació del llibre a la Llibreria 22, acompanyat, ni més ni menys, que per en Salvador Garcia, Gadafi; el flamant premi Bertrana, Xevi Sala, i sota l'aixopluc de Guillem Terribas, a qui han atorgat la Creu de Sant Jordi. A primera fila, en Nissu creava debat. No ens va caldre la gent. Va ser un moment memorable entre amics intercanviant opinions i coneixements. Una de les sorpreses més agradables d'aquest Cafarnaüm, com deia Pla, de la presentació d'un llibre, la vaig tenir en la primera, a Ripoll, quan al migdia a la porta de la biblioteca vaig veure arribar els meus amics i excompanys de guàrdies, en Joan Casals i l'Antoni Ríos. M'agradaria quer fossin molt conscients de l'alegria que em varen donar. Amics tots plegats, gent disposada a demostrar que tots plegats no estem tan sols. En el meu pas per aquesta casa he patit malentesos, enfrontaments i desavinences, també hi he trobat excel·lents amics i amigues amb els noms dels quals podria omplir una altra columna. Gràcies, amics. Ja només em falta allunyar-me un pam més del camí de la indigència.