Vida breu

“Perquè la vida és breu i l'enginy s'espa­venta amb l'alta empresa.” Fran­cesco Petrarca i els 7.785 ver­sos del seu Cançoner, traduït magis­tral­ment per Miquel Des­clot, i que des d'aquest curs pot lluir i bran­dar la nos­tra lite­ra­tura. Tota una estruc­tura men­tal i amo­rosa. 366 poe­mes, que com­ple­ten el cicle anual, i aquesta història d'amor i de pene­di­ment. Una obra que ha mar­cat la lírica occi­den­tal, i que va influir en Shakes­pe­are, Leo­pardi, Mallarmé, Unga­retti, Celan, Riba o Foix. Pot­ser també en el més pro­saic Poema de Rafael Argu­llol que ha escrit un poema diari durant tres anys petés qui petés. En català tenim tres tra­duc­ci­ons de la Divina Comèdia, qua­tre ver­si­ons ínte­gres dels sonets de Shakes­pe­are, el seu tea­tre. També amb dues joies de tra­ducció, una del mateix Des­clot a Proa, i una altra de Joan Sellent a Núvol, i teníem pen­dent aquesta incor­po­ració cab­dal del Cançoner.

Aquesta idea de la bre­ve­tat de la vida que poema Petrarca em fa pen­sar en la con­cen­tració de ban­de­res que s'embo­li­quen en Sant Jordi. Aquesta gran mani­fes­tació cívica, ciu­ta­dana i gre­mial que amb el reclam de lli­bres i roses mobi­litza un país. Tanta mobi­lit­zació per la com­pra de lli­bres i flors ja va fer que els músics, a banda de Santa Cecília, repar­tis­sin la seva devoció amb Sant Jordi. Els pas­tis­sers no cal dir-ho, que col·loquen una llàntia, o un pastís ad hoc, davant de cada imatge del san­to­ral. Però aquest any fins i tot hem vist com mirant de bus­car en el pot de les essències del diàleg, Soraya Sáenz de San­ta­maría ha vin­gut a dir que la faran patri­moni de la huma­ni­tat. El joc de trens que va pro­me­tre Mari­ano Rajoy no fun­ci­ona.

I també el pacte pel referèndum ins­tal·larà un miler de punts de reco­llida de sig­na­tu­res per reforçar la seva explo­ració. I tan­tes altres cau­ses i reclams que tro­ba­reu. I espe­rem tro­bar escrip­tors, de tota mena, con­dició i naci­o­na­li­tat, que prou s'han d'espa­vi­lar les edi­to­ri­als. Fem-ho breu, fem-ho fàcil. Que el calen­dari català tin­gui només un dia: Sant Jordi.