Fotos per mòbil

Abans de la invenció de la fotografia i també després, quan la gent es movia molt poc de casa, la humanitat va desconèixer el turment d'haver de contemplar les imatges captades pels amics quan tornaven d'un viatge. El refinament va arribar amb la divulgació de les diapositives. Els amics et convidaven a sopar, i la ingesta no et feia profit perquè sabies que acabaria amb una projecció de cent o més vistes paisatgístiques. Si haguessis pogut ser l'amo del comandament, aviat les hauries passades. El comandament era de l'amo de la casa, que les gestionava al seu aire i que quan començaves a celebrar que només en quedessin cinquanta per veure les feia recular per si t'havies perdut el detall d'una d'anterior. Et venia aquella son dolça, i només de molt lluny senties que ara ens trobàvem davant el Partenó o davant d'un conjunt de palmeres vora el mar. La democratització de la fotografia digital, que no necessita ser revelada, i per tant, permet fer mil o deu mil fotos sense sobrecostos, em va fer témer el pitjor. Hem anat a millor. La gent es retrata amb el papa, i t'envia immediatament el resultat al teu mòbil. Administres tu el temps de mirar la imatge o abstenir-te de fer-ho, retornes un missatge d'agraïment, compromís o enveja, i les obligacions socials s'han acabat aquí.

Rebo moltes fotografies de plats. La gent fotografia el que està a punt de menjar. “Quan arribi a casa provaré de fer-ho; ja et convidaré a tastar-ho.” Segurament serà un desastre, però les fotos del periple ja hauran estat vistes.