Unitat i referèndum

L'acte de reafirmació del suport al referèndum –pactat, o no, amb l'Estat– que va tenir lloc divendres al Palau de la Generalitat i al qual van assistir el president, Puigdemont; el vicepresident, Junqueras, i la resta de consellers i alts càrrecs del govern, és d'una enorme càrrega política. Més política que jurídica, certament. Però el document signat per la primera i la segona línia del govern, en què destaca el compromís mancomunat de “convocar, organitzar i celebrar el referèndum” i “aplicar-ne els resultats”, blinda sense fissures i de manera inequívoca la defensa d'un plebiscit que, si no hi intercedeix sant Pere amb els seus miracles (com aquell en què es diu que va fer parlar un gos), només podrà dur-se a terme d'una manera unilateral.

Ras i curt: si hi havia algú dins de l'executiu que dubtava, a partir d'avui ja té les portes tancades per abandonar el vaixell amb la dignitat política intacta. I, a més, el gest llança un missatge clar cap als poders de l'Estat (sempre en permanent ofensiva) en el sentit que la unitat del govern no fa possible cap marxa enrere.

Per acabar de reblar el clau i fer encara més explícit –a ulls d'una ciutadania mobilitzada, però també tipa de discussions de curta volada, com les dels últims dies– el compromís de tots els agents implicats en el referèndum, potser caldria fer extensiva la declaració solemne de divendres a la majoria parlamentària. I també –per què no?– al conjunt d'ajuntaments d'aquest país, un 85% dels quals pertanyen a l'Associació de Municipis per a la Independència (AMI). De fet, i tal com va explicar la seva presidenta, Neus Lloveras, el fet de ser l'administració més propera als ciutadans els obligarà tant a dur a terme “una feina de pedagogia per fer arribar fins a l'últim ciutadà del país les raons per les quals Catalunya té dret a decidir” com a “estar organitzats per garantir el referèndum passi el que passi”. Doncs això!