Europa en campanya

Avui sabrem quins seran els dos candidats a passar a la segona volta de les eleccions presidencials a França. Fer prediccions és inútil en les democràcies occidentals d'avui, en què sovint es vota més contra que a favor. En contra dels que manen, de les elits, d'allò políticament correcte. Les enquestes s'equivoquen més que mai perquè vivim temps de canvis i, per tant, d'inestabilitat. La vida, com deien els romans, va davant de la llei, que s'encarrega finalment d'ordenar les coses per recuperar la seguretat jurídica.

Un dels problemes més invisibles però més reals en la realitat del món d'avui és la globalització generalitzada que no ha de retre comptes a ningú. La globalització, doncs, no té límits de cap mena. Pot fer circular idees, informacions, opinions, capitals, béns materials i, llevat del lliure trànsit de les persones, ho pot moure tot. Els fets verificats tenen la mateixa presència que les mentides. La simulació té la mateixa acceptabilitat que la realitat. El que compta és guanyar, triomfar i enriquir-se servint-se de qualsevol instrument a l'abast. Les reflexions dels guanyadors del Brexit a la Gran Bretanya no eren sobre si s'havia mentit o no en la campanya sinó simplement que s'havia guanyat. La mateixa reacció fou la de Donald Trump el dia després de la victòria. A la pregunta de com havien influït les seves mentides en el triomf va respondre lacònicament que havia guanyat.

Si la mentida és moneda corrent no cal sorprendre's de la impredictibilitat de les enquestes ni tampoc de l'aparició de nous moviments polítics encapçalats per personatges que no tinguin cap escrúpol a caure en les seves pròpies contradiccions. La trajectòria personal s'actualitza sense tenir en compte les paraules i els fets del passat. No es tracta d'evolucions, totalment legítimes, sinó d'esborrar evidències. La victòria, el poder o els diners renten totes les taques.

LA inseguretat que provoca sempre pors sobre el que pot esdevenir a curt o mitjà termini polaritza el parer de les opinions públiques. Es va especular fa pocs dies que Marine Le Pen i Jean-Luc Mélenchon podrien ser els finalistes aquesta nit. Seria una simplificació massa primària de la societat francesa que es veuria en l'absurda situació d'haver d'elegir entre un candidat d'extrema esquerra i una d'extrema dreta. Tota experiència de canvis radicals, i la que viu el món democràtic avui ho és, tendeix a buscar un equilibri desprès dels errors comesos del passat. Els abusos i convulsions de la Revolució Francesa van permetre a Napoleó aconseguir el poder autoritari i desmesurat que el portà a una derrota humiliant.

Europa viu la prova més difícil dels últims seixanta anys. Sembla que tot s'esbocini. La Gran Bretanya ha activat la seva sortida després de quatre dècades de pertinença a un projecte que ha estat positiu per als interessos de tots. Hongria i Polònia no estan en sintonia amb la majoria dels 27 estats membres. Les eleccions franceses d'avui tenen com a rerefons la qüestió europea. Ni Le Pen ni Mélenchon mantindrien la posició de França com a eix fonamental de la Unió.

Europa va ser el tema troncal de les eleccions holandeses del març. Tot feia preveure que el xenòfob i antieuropeista Geert Wilders seria el vencedor. No fou així i el mateix primer ministre seguirà governant després de molts mesos de negociacions.

Les eleccions convocades inesperadament per Theresa May el 8 de juny tenen també Europa com a element principal. És per reforçar la seva posició sobre com gestionar el Brexit dur. És molt probable que aconsegueixi una victòria àmplia davant d'un Partit Laborista que ha perdut el nord i la voluntat de governar però no cal descartar que surti més afeblida perquè la meitat aproximada dels britànics no són partidaris de separar-se de la Unió Europea. Els escocesos ja han demanat un nou referèndum perquè la primera ministra, Nicola Sturgeon, considera que les eleccions legislatives britàniques perjudicarien els interessos d'Escòcia.

Les eleccions alemanyes del setembre pivotaran també sobre Europa. Una victòria de Le Pen a França deixaria molt perduda la Unió Europea. Però tant si guanya Angela Merkel o Martin Schulz a Alemanya hi ha la seguretat que seguiran jugant a fons la carta de la Unió Europea. Pot ser que quan acabin les eleccions d'enguany es canviïn alguns aspectes de la UE, però serà difícil engegar a rodar tot el que s'ha construït els últims seixanta anys, sempre que França i Alemanya estiguin en el mateix bàndol. El més important és preservar la convivència entre tots els pobles i nacions europees que massa sovint han volgut resoldre per la força les diferències que han tingut en el passat.