O referèndum o referèndum

El minis­tre por­ta­veu del govern espa­nyol, Íñigo Méndez de Vigo, després de com­pa­rar, tal qual i sense cap ver­go­nya, la Bíblia amb la Cons­ti­tució espa­nyola, va afir­mar diven­dres que la Carta Magna pro­hi­beix un referèndum d'auto­de­ter­mi­nació a Cata­lu­nya. Bé, de fet, va dir, també sense ver­go­nya, que el decla­rava il·legal. La Cons­ti­tució no pro­hi­beix, com reco­nei­xen pres­ti­gi­o­sos cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes espa­nyols , el referèndum enlloc; es tracta d'una inter­pre­tació que fa un tri­bu­nal polític, el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Ah, i que és un tri­bu­nal polític no ho dic pas jo, ho diu Ciu­ta­dans, per exem­ple. Però la res­posta de Méndez de Vigo de diven­dres en aca­bar el con­sell de minis­tres és la de manual, la del relat que han vol­gut impo­sar des de Madrid. No des del PP, no, des dels poders de l'Estat, i sense fis­su­res. Com tam­poc n'hi ha quan aquests poders deci­dei­xen que Mari­ano Rajoy ha de repe­tir com a pre­si­dent del govern.

I és que en aquesta fase final del procés que ens ha de dur al referèndum o referèndum d'aquesta tar­dor, el debat del relat serà impor­tant. Des de l'Estat ens volen fer creure que votar és il·legal. I nosal­tres hem de saber expli­car, aquí i al món, que votar és democràcia, que votar és dig­ni­tat, que votar és saber què vol ser Cata­lu­nya, què volen ser els seus ciu­ta­dans, els inde­pen­den­tis­tes i els no inde­pen­den­tis­tes. Una de les claus d'aquest procés és que hi ha uns par­tits –impul­sats per la soci­e­tat civil, no ho obli­dem– que volen saber quin vol la població que sigui l'encaix de Cata­lu­nya amb la resta de l'Estat i uns altres que els diuen als cata­lans que no els interessa al més mínim el que pen­sen. Ara, per arri­bar al fi desit­jat, cele­brar el referèndum i accep­tar el resul­tat que se'n derivi, cal que tots els actors impli­cats, par­tits i soci­e­tat civil, vagin a l'una. Perquè si no es diuen baja­na­des, no hi ha opció que ningú les faci públi­ques.