Lotte

S'ha estrenat Stefan Zweig, adeu a Europa, una pel·lícula que aborda de manera sensible i complexa els últims anys de l'escriptor austríac, que, essent jueu, va fugir del nazisme vagant pel món fins a suïcidar-se, junt amb la seva segona esposa, Charlotte Elizabeth Altman, a Petrópolis el 22 de febrer del 1942. Aquesta columna pot llegir-se com un fora de camp d'una possible crítica cinematogràfica al film que, dirigit per Maria Schraeder, acaba amb la lectura d'una carta del suïcida mentre que, precisament, els cadàvers resten al marge de l'enquadrament (només apareixen reflectits en un mirall en un instant fugaç) que mostra el capteniment dels que van reunir-se a l'estança dels Zweig en saber de la seva mort.

Havia llegit la carta adreçada a Claudio de Souza, president del Club d'Escriptors del Brasil, en què Zweig declara que diu adeu al món per la seva pròpia voluntat i amb la ment clara; agraeix l'hospitalitat al Brasil afegint-hi que seria el lloc on emprendria una nova vida si no fos que li pesa que la seva pàtria espiritual, Europa, s'ha destruït ella mateixa i que, amb 60 anys, no se sent amb forces després de vagar durant temps sense llar; afirma que acaba amb la seva vida en el moment just com un home pel qual el treball cultural va ser la més pura de les alegries i també la seva llibertat personal; i saluda tots els seus amics amb l'esperança que, essent ell menys pacient, arribin a veure l'aurora després d'una llarga nit. Però en sentir al film la carta, traduïda de l'alemany al portuguès per un metge jueu, em vaig adonar vivament que Zweig ho hi fa cap referència a Lotte, que tenia el mateix nom que l'estimada del suïcida literari Werther. Ella tampoc, almenys que se sàpiga, no va deixar cap nota relativa al seu suïcidi. I vaig pensar que fins i tot una dona cineasta deixa Lotte, que va ser secretària de Zweig, a l'ombra de l'escriptor. Que poc que sabem de Lotte.