Segona volta

El sistema electoral amb segona volta vigent a França deu tenir, i de fet té, uns efectes diabòlics, perquè si no els francesos no se l'haurien inventat, i entre aquests efectes hi ha la voluntat d'ofegar els partits petits i també els “perifèrics” i reforçar els grans, el centralisme i la compactació, però a mi avui em ve de gust veure-hi avantatges. sobretot de naturalesa psicològica i fins i tot higiènica. Haver de votar, a la segona i definitiva oportunitat, un candidat que no és el teu o que no et diu res de bo o a qui en circumstàncies normals diries el nom del porc per evitar que un de pitjor aconsegueixi el poder ha de contribuir per força a la pacificació mental i també social. Aquell senyor que seu en un Café de la Paix qualsevol de qualsevol poble o ciutat de França i que tota la vida ha votat socialista, d'aquí a dos diumenges votarà igual que el de centre, el de dretes o el comunista de dues taules més enllà per barrar la porta de l'Elisi al candidat que tots dos abominen. No sé si arribaran a seure a la mateixa taula per compartir un pastis, però es faran l'ullet i aquell dia aniran a dormir havent fet momentàniament les paus. Per això França és diferent d'Espanya. Per moltes altres causes, però també per això. O aquest “això” sintetitza les diferències. A Espanya, l'única i expeditiva volta electoral ha salvat els partits petits i “regionals”, però té en el seu si la humiliació de l'adversari. A França es decanten per la humiliació del votant: que es faci humil, que s'empassi l'orgull i els colors propis per arribar a la fraternité. Les guerres civils també es conjuren així. Els Estats Units, que ho han copiat tot de França, van passar per alt la segona volta electoral. Ara no estarien partits per la meitat i no tindrien el president que tenen. I si el tinguessin, seria amb més condicionants i devent el vot a més gent, entre la qual adversaris que el lligarien curt.

A la primera volta es pot fer el ximple. Va bé i també és “higiènic” fer el ximple. Pots votar qui et dona la gana bufant un espanta-sogres, pots fer experiments, pots, també, transmetre avisos de profund i seriós malestar dels quals els dos candidats supervivents hauran de prendre nota... Fins que el carnaval s'acaba i ve la quaresma de la segona volta, amb els sacrificis penitencials inherents. Aquells senyors del cafè que d'aquí a dos diumenges veurem anant a votar en comunió i els seus líders estan més impregnats de cristianisme del que es pensen: França, la fille ainée de l'Église. I “la católica España”? De dret a la passió.

No sé si la Catalunya independent ha previst el sistema electoral de segona volta. No estic al cas de tots els documents que s'elaboren, però si s'ha de fer cau i net jo, amb totes les prevencions i amb els correctius pertinents al cap, aniria a compartir un pastis rebaixat amb sifó al Café de la Paix.