La ‘paradinha'

Fa una setmana, al Pati dels Tarongers de la Generalitat, tot el govern hi signava un document de compromís amb el referèndum. L'acte, recordem-ho, havia esdevingut necessari arran d'unes gravacions on es podia sentir David Bonvehí especulant amb una candidatura autonomista de l'actual conseller de Cultura. El futbolista brasiler Didí, actiu entre els anys 40 i 60, va inventar una peculiar forma de xutar els penals que després seria popularitzada per Pelé: la paradinha. Es tracta que el llançador alenteixi l'impuls just abans de colpejar la pilota, per així generar desconcert al porter i fer que es precipiti. Mentre la resta de consellers anaven signant sense demora, Santi Vila va emular Didí i va fer una paradinha d'uns pocs segons. Davant seu no hi havia cap porter per atordir, sinó una ciutadania de Catalunya ja prou atabalada durant els dies previs. L'endemà mateix, des de la ràdio, llançava dards a Junqueras, d'una banda per la seva presència imprevista a l'acte per reivindicar la diada de Sant Jordi com a patrimoni immaterial de la humanitat i, de l'altra, per haver parlat d'una possible declaració d'independència en cas de bloqueig del referèndum. En la primera de les queixes, obviava que la presència del vicepresident havia estat demanada directament per Carles Puigdemont a última hora. En la segona, que el programa electoral de Junts pel Sí diu literalment que, en cas que l'Estat “bloquegi l'autogovern de Catalunya, el govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència”. En aquella entrevista, el conseller de Cultura hi deia que els seus detractors “s'obliden que el que estem fent a Catalunya ara és molt transcendent, molt important i molt difícil”. I no puc estar més d'acord en aquesta descripció de la tasca que suportem, però també tinc molt clar que la nostra principal força pel referèndum és la confiança en la determinació d'aquest govern. Les floritures per sembrar dubtes val més que les deixem als cracs del futbol.