Campanya pel no

La desproporcionada campanya contra Lluís Llach engegada i degudament amplificada des de l'unionisme ha tingut com a resposta el reconeixement unànime dels seus companys a Junts pel Sí, amb el president Puigdemont al capdavant. A ningú se li escapa que hi ha qui ha pretès fer amb el cantautor la mateixa jugada que amb Santiago Vidal, atacant-lo desmesura- dament fins a titllar-lo d'autoritari i feixista. Tot un exercici de cinisme quan es tracta d'una persona que n'ha estat, precisament, víctima. I el més xocant és que els atacs li han vingut pel fet de defensar una obvietat, com és el compliment de la llei. Ens trobem, novament, davant d'un nou intent de dividir i d'enfrontar, de generar dubtes i desconfiança en relació amb el procés, utilitzant en aquest cas els funcionaris amb l'objectiu de posar-los en contra. I pel que es veu tot s'hi val. Aquestes són les maneres de fer dels que fan la campanya pel no, pel no a permetre que es pugui votar un referèndum. En lloc d'exposar els seus arguments i defensar-los allà on toca, de permetre que parlin les urnes, es dediquen a buscar la desqualificació de la manera més roïna, fins i tot tergiversant els missatges. Tot s'hi val si del que es tracta és de debilitar la majoria independentista. I a mesura que s'acosti l'estiu, quan es fixi la data i la pregunta, el to de la campanya anirà pujant. I això d'en Lluís Llach ens semblarà un acudit, de molt mal gust, això sí.