Paral·lelismes temporals

Amb la promesa de vendre un thriller realista, TV3 estrenava dilluns, en hora de màxima audiència, la segona temporada de l'aplaudida sèrie Nit i dia, protagonitzada per Clara Segura i que ara incorpora entre els seus personatges estel·lars Josep M. Pou en el paper d'assassí. La trama, centrada en tripijocs i corrupteles, promet; i la casualitat ha volgut que aquest primer capítol coincideixi amb la setmana de l'embolica que fa fort sobre la matèria en qüestió.

Podem parlar de l'argument de la sèrie: un gat vell de la política sense amics ni parents que farà el que sigui per evitar que la justícia li espolsi els draps bruts, mentre s'aferra a la cadira de l'hemicicle per no perdre la seva condició d'aforat. O podem triar l'operació Lezo, amb la troca una mica més enredada i amb l'expresident de la Comunitat Autònoma de Madrid ja engarjolat, però amb les mateixes martingales per intentar obstaculitzar les investigacions judicials i, pel que sembla, aprofitar-se d'amistats ministerials per tenir d'aliats jutges i fiscals. La realitat, un cop més, supera la ficció, i la coincidència en el temps permet fer el paral·lelisme argumental entre el que ens entreté de la televisió i el que ens escandalitza dels informatius. I ens volem creure que els guionistes es podrien haver inspirat en el que passa a Madrid perquè és més còmode parlar d'ells que no pas d'altres més nostrats que també són notícia. La caracterització de l'actor Ramon Fontserè, el polític de la sèrie, parla per si sola.

Seguirem amb expectació què passa i què deixa de passar amb la gent del PP a Madrid, estarem atents al cas Pujol i mirarem de ser fidels cada dilluns a la trama de Nit i dia. Perquè d'infidels, a TV3, ja n'hi van haver unes que en protagonitzaven una altra, de sèrie d'èxit. Les males llengües van fer córrer que un llavors encara influent Josep Antoni Duran i Lleida la va fer cessar per immoral. Llarga vida a Nit i dia, amb o sense coincidències argumentals amb la trista realitat.