Cada dia, pont

A mi m'agradaria que cada dia fos pont. Hi pensava ahir al matí mentre anava cap a la feina –ja heu deduït, per tant, que ahir no vaig fer pont– i veia que circulava millor que cap altre dia, inclosos els dissabtes i exceptuant, naturalment, els diumenges. Res, quatre gats al centre de Girona, i la carretera de Barcelona, una joia. Tampoc no hi havia cap rastre de l'habitual embús a la rotonda del Pont d'en Vidal, just a l'inici de la ronda Ferran Puig. Ara, als matins, l'Ajuntament hi ha posat uns policies que, quan toquen les nou, es repleguen metòdicament. A la tarda, quan les cues tornen a ser monumentals, ni rastre dels agents. De tota manera, no sé de què em queixo. Les meves cues són una misèria comparades amb altres de la ciutat, les de la frontissa del Güell, per exemple, i les que patiran segurament aquesta tarda aquells que han tingut la sort de fer pont. I la paciència de tornar a casa.