Bono

El senyor pre­si­dent del Congrés dels Dipu­tats espa­nyols, José Bono, va par­lar l'altre dia a la COPE per rei­te­rar, amb aquell to que gasta que ja te l'ima­gi­nes amb una canyeta i unes bra­ves allà damunt la taula de l'estudi de l'emis­sora, per rei­te­rar, deia, que els cata­lans amb això de la sentència del TC el que hauríem de fer és dei­xar tre­ba­llar l'àrbi­tre, que segons aquest senyor és l'esmen­tat tri­bu­nal espa­nyol, en comp­tes de pro­tes­tar i voler pren­dre-li el xiu­let. De política, es veu que sí que en sap, diuen, el senyor Bono. Tan­ma­teix, no hi deu enten­dre gaire d'esports. Si hi entengués pro­ba­ble­ment hau­ria bus­cat una altra metàfora. Perquè el que passa amb la sentència de l'Esta­tut no és que dos es bara­llin i un ter­cer arbi­tri. El que passa és, i dis­cul­peu-me el símil tan bar­roer però és per posar-me a l'altura del senyor baró del PSOE, el que passa, deia, és com si en un Madrid-Barça hi poses­sin en Flo­ren­tino d'àrbi­tre i en Raúl i en Cris­ti­ano Ronaldo de lini­ers.