De reüll
Espectacle
Es tracta d'apujar la temperatura, de veure qui la diu més grossa. L'estratègia és més o menys efectiva per guanyar titulars. Té garantit un cert recorregut a la xarxa, on propis repiulen l'ocurrència de torn i contraris la posen d'exemple de les animalades que es poden arribar a dir. Els exemples abunden. Com quan el darrer cap de setmana va comparar l'ANC amb “la policia religiosa d'alguns països extremistes musulmans” o va dir que l'entitat sobiranista integra “persones fanatitzades”. A hores d'ara és fàcil deduir que el nostre protagonista és Xavier García Albiol. El president del PP s'ha especialitzat en la comparació fàcil. I tampoc té cap problema per esbombar falsedats, com ara que el president de la Generalitat va pagar per reunir-se amb l'expresident dels Estats Units Jimmy Carter.
El 27-S va ser desastrós per al PP a Catalunya. Va passar de la quarta posició que ocupava a la cinquena i penúltima, tan sols al davant de la CUP. I va baixar dels dinou escons aconseguits el 2012 amb Alícia Sánchez-Camacho a onze amb la candidatura de l'exalcalde de Badalona. Van ser els pitjors resultats des del 1992. El marcador més nefast del PP a Catalunya, l'ha aconseguit García Albiol –a excepció dels set diputats de l'any olímpic–. Relegat al Parlament, el plantejament sembla clar: espectacle, espectacle i més espectacle, és això. Perquè, de política, l'actual president del PP no en fa.