La desdemonització

Les informacions que els diaris francesos han publicat sobre el debat entre Macron i Le Pen són contundents. “És impossible debatre amb normalitat amb l'extrema dreta”, ha dit Libération. Aquest és el resum d'una confrontació que no va tenir lloc fa quinze anys, el 2002, perquè Chirac va refusar de veure's les cares amb el pare fundador del Front National, estigmatitzat com estava per haver defensat, per exemple, que els forns crematoris havien estat un invent dels aliats i no pas una terrible realitat. Aleshores, Le Pen va ser contemplat com el dimoni en persona, mentre que, ara, la seva filla, amb el procés blanquejador que Le Monde qualifica com a “dédiabolisation”, es pot presentar davant les càmeres com una alternativa possible en el si de la legalitat i la tradició republicanes. Marine Le Pen sabia que la sola existència del debat a dos era un triomf per a la seva candidatura i, sobretot, per al projecte de futur que encarna. També Le Monde ha indicat que, en realitat, la tàctica de Le Pen no era presentar-se com a alternativa per a diumenge que ve sinó com a possibilitat de segona força opositora per tal de conquerir el poder en un futur més o menys immediat.

Els qualificatius dels mitjans han estat contundents: combat brutal, desordenat, amb tots els cops possibles entre els púgils, permesos o no. I han dit de Le Pen que somreia amb crueltat, que aprofitava la mínima per carregar amb arguments “ad hominem” i amb insinuacions esbiaixades i malsanes. “Agressiva” i “foteta” són alguns dels epítets. Des d'aquesta perspectiva Macron ha guanyat la partida però, com diu Libération, “l'espectador es queda amb un gust amargant al fons de la gola”. Perquè el combat s'ha allunyat dels estàndards convencionals de la política i perquè ha entrat en el territori de la demagògia, el menyspreu i fins i tot la grolleria.

Diumenge guanyarà Macron però l'horitzó es comença a enfosquir perquè les regles estan canviant. El dimoni encara és antipàtic però ja no fa la pudor que feia.