Aprenents

Els que han atiat la polèmica dels aprenents, dels becaris, arran de les paraules del cuiner Jordi Cruz trobo que s'equivoquen. Aquesta és una figura cabdal en el procés d'aprenentatge i en el cas dels oficis –i gosaria dir que en qualsevol feina–, imprescindible. És més, crec que en molts casos hauria de ser al revés. Haurien de pagar. Els recordo que Cruz va dir que aconseguir aprendre amb els millors cuiners és un privilegi. Cert. Com ho és aprendre l'ofici de fuster amb els millors fusters, el de metge amb els millors especialistes, o el de periodista amb els millors professionals. Els sacrificis personals i econòmics que has de fer per tenir accés a segons qui i a segons quins nivells professionals ja són una altra cosa. I si tu vols ser un gran cuiner i pots aprendre al costat dels germans Roca, ets un privilegiat. I segurament hauràs de fer molts sacrificis, però seràs un privilegiat perquè tindràs una oportunitat que poca gent pot tenir. Al primer quart del segle XX, als aprenents de les botigues de teixits que no tenien recursos, els deixaven dormir a sobre els taulells al damunt de peces de tela esteses, tapant-se també amb elles. A la pràctica l'ús i abús dels aprenents era una manera de tenir a disposició mà d'obra molt barata: l'aprenent no cobrava cap salari  amb el mestre artesà i s'inscrivia el noi en el llibre d'aprenents del gremi. En la nostra època, es pot donar algun cas com els d'abans, però vull creure que deu ser l'anècdota. Ara si realment et vols menjar el món, ens hauríem de plantejar que hauríem de pagar per treballar amb segons qui perquè al capdavall són mestres que amb generositat t'ofereixen la seva experiència, un coneixement molt valuós i poc valorat. El tresor més preuat que tenen perquè l'han obtingut a base de molts sacrificis i esforços, també econòmics. Segurament però que, quan hi eren pel tros, creien que estaven invertint en la seva formació i que ja ho recuperarien quan, al cap dels anys, haguessin passat a ser mestres i deixat de ser aprenents.