De set en set
La font conquerida
Enderiats com estem amb el temps que se'ns escola entre els dits poques vegades fem allò d'anar pel carrer amb la passa lenta, el cap alt i la mirada tafanera. La ciutat mana la pressa i foragita la calma, per això és bo –per exemple– entrar de tant en tant al parc de la Ciutadella i entretenir una estona els sentits en la contemplació del verd enjardinat i de la pedra feta obra d'art. Sí, fer el turista a la pròpia ciutat és una activitat molt recomanable
No cal endinsar-se gaire; a tocar del passeig Picasso, després de franquejar la porta que custodien dos enigmàtics caps de guerrer sense rostre dalt de tot de dos fanals de forja, entre l'Hivernacle i el Castell dels Tres Dragons hi juguen sis nens, petrificats per l'artista Josep Reynes el 1893. No hi ha escultura amb més moviment que aquesta, ni infants amb més ganes de gresca.
Un dels menuts, amb cara de forçut, fa cadireta per impulsar-ne un altre que malda per enfilar-se en una gran bacina, com un cràter del vi dels antics grecs, convertida en improvisada piscina, a la vegada que un tercer infant riu perquè sap que quasi ha aconseguit el seu propòsit, mentre un quart ensenya el cul perquè ja té el cap a l'aigua, un cinquè en surt amb cara de trapella després d'una bona remullada i tot plegat dominat per un sisè querubí que, enfilat al capdamunt, sembla dirigir els assaltants de la font.
El pas del temps –el pas d'algun bàrbar i també la desídia de qui n'hauria de tenir cura– ha escapçat la mà d'un nen i el peu de dos altres. Però tant li fa, allí continuen jugant perquè res no pot aturar la canalla quan l'impulsa el desig del joc i l'anhel de llibertat. Una petita font, com una Bastilla conquerida, al parc de la Ciutadella.