Les excuses dels comuns

Ja fa uns quants dies que està sobre la taula una proposta de Podem per tirar endavant una moció de censura contra Mariano Rajoy, com si s'hagués modificat alguna cosa substancial de les eleccions ençà i, ara sí, de veres, estigués a punt d'arribar l'Espanya oberta i comprensiva que tots estàvem esperant. No hi fa res que ja sapiguem com va acabar el darrer tènue intent de canvi de paradigma al Congrés, amb el cop d'estat al PSOE i Pedro Sánchez –de qui està per demostrar la seva voluntat real de transformar res– sortint escopetejat entre vituperis de la premsa del règim i dels companys de files. El darrer baròmetre del CIS ens indica que, lluny d'albirar-se cap variació significativa en allò important, el PP mantindria la primera posició i el PSOE i Ciutadans guanyarien puntuació, mentre que Podem perdria suports entre l'electorat. El canvi, ja ho veieu, és tot just aquí, girant la cantonada. Davant d'aquest panorama no sembla que Domènech pugui resoldre aviat la qüestió del referèndum pactat promès de manera reiterada durant la campanya electoral, ni que ens pugui explicar com té pensat fer-s'ho. La panacea universal de l'expulsió del PP comportaria igualment un govern amb dos partits que no tenen cap intenció de respectar la voluntat majoritària dels catalans ni de canviar les estructures més profundes de l'Estat. Mentre els comuns s'escuden, al Parlament de Catalunya, en una suposada manca d'informació per no donar suport al referèndum que s'apropa –com si es necessités algun tipus de dades complementàries per entendre un concepte tan simple–, Domènech centra els seus esforços a pressionar l'independentisme, públicament i en privat, per tal que doni suport a una moció de censura que no compta ni amb candidat, ni amb programa, ni amb data, ni amb cap tipus de perspectiva d'èxit. Aquí potser sí que caldria que s'expliqués si es tracta d'alguna cosa que va més enllà d'estirar la trama d'una telenovel·la tronada que ja és molt inversemblant.