Lo pitjor any

L' any 2009 quedarà gravat a la memòria del col·lectiu pagès com un any dolentíssim, nefast més enllà fins i tot dels preus dels productes. I dic quedarà perquè espero i desitjo que tot plegat no es repeteixi, tot i que no serà pas fàcil. Mai del meu record los preus dels productes agraris s'havien cotitzat tan baixos, i coincideix a més en la totalitat dels sectors, dels quals potser només es lliuraria l'arròs. Lo Departament d'Agricultura, amb el suport pel govern, mai no havia estat tan d'esquena a la pagesia ni de forma tan descarada, anant clarament de bracet dels capos de l'agroindústria: per a ells gent com Borges és un model a seguir, encara que no respecti l'etiquetatge i prioritzi los productes de països tercers escanyant els productors del país. El conseller, en lloc de fer autocrítica, beneeix l'estomacada a la mani pagesa de Reus, donant la raó al virrei de la zona (això és lo que es creu ell), el delegat del govern al camp de Tarragona, que a més ara, en un acte de cinisme i prepotència, presumeix de pagès. Lo DARP gestiona malament i tard los recursos de què disposa i com a bons escolanets escolten i obeeixen la veu de l'amo, que tot i ser del Priorat, està aparcat a Madrid, eclipsant fins i tot la figura de la ministra que gairebé ningú del sector no coneix. Pertanyen a més al partit del govern de l'Estat, que sempre s'omple la boca de constitucionalitat, però tenen la santa barra d'ignorar los resultats de les eleccions sindicals al camp sense cap mena de rubor i passant lo ribot per tot allò que no els interessa. Tot això succeeix quan hi ha un clam demanant un debat agrari al Parlament. Per l'experiència viscuda al sector de la fruita seca, tinc el convenciment que amb aquest conseller totes les resolucions o acords seran paper mullat. I és clar que tot plegat deu anar bé al seu partit i al govern en ple, perquè no hi ha cap veu discrepant. En resum, un any per oblidar, o potser per recordar, perquè l'any vinent hi ha eleccions al Parlament.