Ciberatacats

Aquest cap de setmana un munt d'informàtics han tingut feina extra i han estat treballant de manera exhaustiva per resoldre els problemes de seguretat d'un munt de grans empreses derivats del ciberatac que va tenir lloc divendres. Tant si en van ser víctimes com si no han de constatar que estan ben protegides. Perquè això de la ciberdelinqüència no és cosa de ciència-ficció ni són fets aïllats, és una realitat que afecta diàriament no només particulars sinó també empreses. És la nova delinqüència fruit d'un món que viu interconnectat. La nostra activitat quotidiana, l'activitat econòmica, és impensable sense la connexió a la xarxa, als servidors que hi ha arreu del planeta. Divendres va saltar l'alerta a causa d'un atac amb un virus maliciós que bloqueja ordinadors i demana el pagament d'un rescat, mitjançant una transferència, a canvi de desbloquejar-lo. Un nova fórmula de robatori adaptada als nous temps en què vivim. La tecnologia avança i, paral·lelament, els delinqüents també en la seva manera d'actuar. Mentre hi ha algú que treballa per millorar la protecció del teu ordinador, mòbil o tauleta, hi ha algú que treballa buscant la manera de poder esquivar totes les barreres que hi hagi per entrar-hi. Només una dada: un terç de les empreses d'Europa han reconegut haver estat víctima d'un ciberatac en el darrer any. I no es tracta de robar només diners –un bilió d'euros només l'any passat arreu del món–, sinó principalment dades, que tenen un valor incalculable en funció de les mans on caiguin –preguntem-ho al senyor Trump.

En vista de tot això només cal esperar que els que han de fer la seva feina per evitar la vulnerabilitat dels sistemes ho facin, tant administracions com empreses. Nosaltres, els particulars, ja farem prou d'actuar amb sentit comú i no obrir fitxers adjunts de missatges de desconeguts que ens arriben al nostre correu electrònic. Ara, més que protegir-nos dels delinqüents de carn i ossos, ens hem de protegir dels virtuals. I, no ens enganyem, a vegades es disfressen molt bé.