Noms de carrer

En nom de la memòria històrica, tan maltractada –mireu les partides pressupostàries ad hoc– pels governs marca Rajoy-PP, una comissió del nou ajuntament de Madrid ha decidit canviar 52 noms de carrers de la Villa del Oso y el Madroño. Salten la plaça i el carrer Eduardo Aunós, que, quan era el 1944 ministre de Justícia va modificar el reglament del notariat per deixar clar a l'article 148 que “los instrumentos públicos deberán redactarse necesariamente en idioma español”. (I crec que no tenia el seu català natal com a idioma español.) ¿Potser perquè ja se sentia independentista avant la lettre? No ho crec, si revises la sèrie documental que va promoure, amb el títol: Así es Cataluña. Però et fa més feliç encara comprovar que el Paseo Muñoz Grandes ara es diu Marcelino Camacho. O que la Plaza de Arriba España ara és Plaza de la Charca Verde. I que tindrem carrers amb noms com els de Guillermo Rovirosa, Max Aub, Simone Weil, Julián Zugazagoitia, Matilde Landa, Gerda Taro, Carlota O'Neill, Julián Besteiro, Anselmo Lorenzo, Ramon Gaya, Moreno Villa, Corpus Barga o Enrique Ruano, que fins ara duia el nom de General Mola.

Em fa especialment feliç que hi hagi carrers dedicats a la poesia: Blas de Otero o la per a mi notable Angela Figuera Aymerich (coetània, i també d'Euskadi, de Gabriel Celaya). I que l'Avenida del Arco de la Victoria es digui, des d'ara, Avenida de la Victoria.

Aplaudeixo que el carrer del General Haya passi a ser el de Joan Maragall. Quan l'any 2011 celebràvem a l'Ateneo de Madrid els cent anys de la mort de l'autor de La vaca cega vaig conferenciar sobre la correspondència Unamuno-Maragall. Enguany, hi tornarem.