ara torno
Optimisme
Mirin que em costa ser optimista. Penso que l'optimisme, més que una actitud vital gratuïta, és un punt de vista que necessita estar ben fonamentat. Sóc optimista, per exemple, amb el Barça de Guardiola, perquè els raonaments, els comportaments i els resultats tenen no només un fil conductor, sinó una base sòlida, creïble i honesta. El que es diu, es fa i s'aconsegueix en el reialme de Guardiola té coherència i convida a l'optimisme. També es pot ser optimista pel mateix raonament però a la inversa. M'explico. Respecte a una futura i propera Catalunya sobirana se m'ha despertat un optimisme que no tenia. És cert que la moguda social que ha generat aquesta cadena de consultes convida a ser més optimistes que quan tot estava en mans només dels polítics. Amb l'esforç de molta gent d'aquí i amb el reforçament de la intolerància cap a Catalunya que ve d'Espanya, s'està creant un clima favorable a avançar cap a la sobirania plena de Catalunya molt sòlid, creïble i honest. Però tot i això, jo no era gaire optimista fins que divendres Rodríguez Zapatero hi va posar cullerada. Quan va dir que les consultes «no porten enlloc» gairebé vaig fer un salt d'alegria. Acostumats a les seves mentides («apoyaré el Estatut...») i al seu patològic desconeixement de la realitat («no hi ha crisi»), el seu «no porten enlloc» és gairebé una profecia sobre una Catalunya independent. I finalment, també sóc capaç de ser optimista per reacció. Sóc optimista amb Obama, tant o més que quan tothom li feia la pilota, ara que s'està posant de moda criticar-lo i dir que no compleix les promeses electorals. Que li hagin donat el premi Nobel de la Pau no és culpa seva. I no vull dir que no el mereixi. Ja ho he dit altres cops: ha fet més ell amb discursos i intencions positives i constructives que molts altres. A l'Iraq i l'Afganistan no hi va anar ell. S'hi ha trobat. I és ser responsable intentar voler-ne marxar havent-hi deixat més ordre que caos. I si en lloc de posar-lo sota sospita, entre els governants del món s'estengués el seu esperit constructiu, més bé aniríem. I tindríem més fonaments per a l'optimisme.