Codi petri

L'art con­tem­po­rani és tren­ca­dor i de mal dige­rir pel públic majo­ri­tari, que, poc amant dels expe­ri­ments, en fuig com el gat de l'aigua. La mirada és escèptica i la pre­gunta acos­tuma a ser la mateixa: això és art o una presa de pèl? La 62a edició de Girona, Temps de Flors, que avui fina­litza, és segu­ra­ment la que ha gene­rat més polèmica pel major pro­ta­go­nisme de la con­tem­po­raneïtat enfront de la tra­dició, les dues fac­ci­ons que lliu­ren un sin­gu­lar com­bat entre flors, plàstics i altres mate­ri­als. En aquesta per­cepció hi ha tin­gut molt a veure que un dels espais més emblemàtics –les esca­les de la cate­dral– hagi estat assal­tat i con­que­rit pels inno­va­dors. I és aquí, en el mun­tatge Codi petri, on s'emmi­ra­llen totes les llums i ombres de Temps de Flors.