Caovisió

Cao­visió o visió del caos seria la ment caòtica o con­fusa que pot ser des­truc­tiva quan fa per­dre l’ente­ni­ment o bé pot ser fecunda, pro­funda i cons­truc­tiva. La cate­go­ria cao­visió va ser introduïda en el model major del Globàlium pel filòsof Lluís Maria Xiri­nacs. Cul­tu­ral­ment, defu­gim les con­tra­dic­ci­ons i les dis­crepàncies, mar­gi­nem les ments caòtiques, quan poden ser fecun­des, cre­a­ti­ves, inno­va­do­res. Tenim la cao­visió en el fons de la nos­tra ment, en l’incons­ci­ent i en els nos­tres som­nis. És pou de savi­esa, idees mare, ende­vi­nació, ment bohèmia, sole­dat emba­da­lida, encís, sort, fusió de les ments. Quan­tes per­so­nes qua­li­fi­ca­des de boges no recu­pe­raríem si sabéssim apre­ciar la importància de l’estat magmàtic i tur­bu­lent de la ment, que ells recla­men, al cos­tat de l’estat harmònic i precís, que nosal­tres recla­mem i que impe­deix la gènesi de la cre­a­ti­vi­tat fecunda i que esmorteïm i ama­guem amb l’actual sobre­me­di­cació amb psi­cofàrmacs?

Ten­dim a refu­sar, repri­mir i a no ser cons­ci­ents de la cao­visió, la follia en sen­tit posi­tiu de suprema lli­ber­tat de pen­sa­ment, i d’ins­pi­ració que per­met superar zones blo­que­ja­des per natura, cul­tura o religió. Cal una men­ta­li­tat per anar més enllà de les con­ven­ci­ons en tran­sit feliç i encerts per crear un uni­vers propi. És de la follia d’on sur­ten les grans idees noves, prin­ci­pis, tant científiques com sàvies, la feli­ci­tat i el plaer.

Els can­vis de para­digma de tot sis­tema, científic, jurídic, social, filosòfic o religiós, venen pre­ce­dits d’una gestió con­fusa dins de men­ta­li­tats prou caòtiques i impres­cin­di­ble­ment gens con­ven­ci­o­nals, que han detec­tat el totum revo­lu­tum i les esclet­xes de millora de l’ordre esta­blert. Men­tres­tant, la gent ben­pen­sant i pre­te­sa­ment objec­tiva rebutja tota raresa caòtica fins que en des­co­breix el sig­ni­fi­cat i l’acaba accep­tant per con­venció i l’inte­gra en la seva cos­mo­visió o visió i manera d’enten­dre del món.

En la cao­visió sublim hi tro­bem les arrels més pro­fun­des del pro­fe­tisme. Natura, divi­ni­tat i trans­cendència con­tras­ten amb la pusil·lani­mi­tat de l’ofegós dia a dia. L’amor uni­ver­sal fa enfo­llir la ment humana. Llull qua­li­fica l’Amic de foll d’amor per l’Amat. Tota sor­presa ens sem­bla follia, quan mereix res­pecte, atenció i un lloc al cos­tat del seny. Les coses més altes, més sublims, sovint es pale­sen en forma de raresa o de follia i només poden ser accep­ta­des des del veïnatge amb la trans­cendència men­tal, amb la savi­esa de molts que pas­sen per rars i ata­ca­bles i que l’encer­ten més del que pugui sem­blar. El canvi neix del cor del nos­tre món, hem de saber fer i des­fer la nos­tra ment indi­vi­dual i col·lec­tiva, entre la cao­visió de les rare­ses pro­ba­bles i la visió del món, ente­ni­ment del món amb unes necessàries noves con­ven­ci­ons.