Per tant...

Embolica que fa fort. Després del cop de puny sobre la taula de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, per reclamar –gairebé exigir– que el nou Trueta no marxi de la capital gironina, poques complicitats s’han aconseguit en aquest sentit. Ningú gosa dir de manera clara que prefereix que el nou complex es construeixi a Salt, al costat del Santa Caterina, però es fan entendre perfectament. Un d’ells, el mateix conseller de Salut, que dona allargues sobre l’emplaçament del centre però que no fa cap pas i ni tan sols fa cap insinuació de suport a la proposta gironina.

Dijous passat, una representació dels metges del Trueta es va reunir amb Marta Madrenas per parlar de la qüestió. I les posicions van ser les mateixes: no oficialitzar res (no fos cas que quedés clar que algú té una opinió sobre el tema) però donar-ho a entendre tot. Els facultatius diuen que volen un únic gran complex sanitari a la regió. Dit, clar i català, desitgen que el Trueta i el Santa Caterina estiguin junts. No cal ser especialista en la matèria per tenir clar que el Santa Caterina no es mourà de lloc. Per tant... El mateix president del Col·legi de Metges, Josep Vilaplana, s’ha manifestat en aquest sentit. “El COMG és partidari d’un únic campus de salut que unifiqui els serveis dels hospitals Trueta i Santa Caterina de Salt”, es deia a finals d’abril en una nota de premsa del col·legi. Per tant...

Pocs suports, per ara, per a l’alcaldessa Madrenas, que no van més enllà dels sindicats CCOO i Satse –majoritaris al Trueta però amb poca representació en el col·lectiu de metges–, i dels grups municipals de la ciutat, a excepció de la CUP, que defensa primer debatre quin ha de ser el projecte i, a posteriori, decidir l’emplaçament. Se suposa que un punt a favor, gens menyspreable, deu ser l’opinió del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que en la seva etapa com a alcalde de la ciutat tenia clar, i ho va defensar fermament, que Girona havia de continuar sent la seu de l’hospital de referència de la demarcació. Per tant...

Per la seva banda, des de Salt s’han fet reiterats oferiments perquè l’hospital es faci al municipi. Per tant... Però, malgrat tants per tant, res es mou. I el pitjor que pot passar és que, per no posar el dit a la ferida, s’opti per la solució més fàcil –i la més nefasta per al territori i per als usuaris–, que és deixar passar un mandat més i, en el proper, algú ja proveirà (o decidirà).