El govern del PP deixa caure Moix
Alarmat per l’abast de l’ona expansiva del darrer escàndol, el govern espanyol ha deixat caure finalment el fiscal anticorrupció, Manuel Moix, que ahir va presentar la dimissió per “motius personals”. Els motius són certament personals, perquè la renúncia arriba després de fer-se pública la copropietat d’una societat amb seu a Panamà, heretada per Moix del seu pare. Sense ser res estrictament il·legal, el fet que el fiscal encarregat de comandar la lluita contra els comportaments corruptes posseeixi en un paradís fiscal un instrument ideat per eludir el pagament d’impostos feia del tot insostenible la seva continuïtat en el càrrec.
Com ja és habitual en els casos de corrupció que esquitxen algú dels seus, el fiscal general, el ministre de Justícia i altres companys del partit primer de tot van fer costat a Moix, intentant minimitzar la polèmica amb arguments tan ridículs com l’exhibit per la diputada Celia Villalobos: “Que potser volem que els fiscals siguin pobres de solemnitat?” Pobres no, però íntegres i conseqüents amb el seu càrrec, els fiscals sí que han de ser-ho. En aquest sentit, la possessió d’una societat a Panamà no s’adiu amb la pulcritud que cal exigir a un funcionari encarregat de combatre pràctiques il·lícites com ara l’evasió de capitals.
Al final, la pressió mediàtica, la reacció en bloc de l’oposició i les crítiques provinents de les mateixes associacions de fiscals, han forçat l’executiu a refredar el suport a Moix i a mirar cap a una altra banda mentre ell meditava la seva sortida. El nomenament de Moix va estar envoltat de la mateixa mala maror que ha envoltat la seva dimissió. El relleu hauria de ser més encertat.
