Ben rebuts al món rural

Si encara no ho heu fet, aquest mes de juny podeu anar a veure com es planta l’arròs al delta de l’Ebre; a menjar plats amb la patata com a producte principal a Sant Vicenç de Montalt, peix blau a l’Ametlla de Mar o a Sant Feliu de Guíxols, pop a Mont-roig del Camp, cireres a Torrelles de Llobregat o a Bràfim i tota mena de fruita dolça a la Ribera d’Ebre. Aquest cap de setmana també hauríeu pogut anar, si és que no ho heu fet, a gairebé 800 cases de pagès, allotjaments i restaurants que s’han sumat a la segona edició de Benvinguts a Pagès, un cap de setmana de portes obertes a les explotacions agràries, ramaderes i pesqueres d’arreu de Catalunya, que han ofert visites gratuïtes perquè els que són més d’asfalt que de terra puguin conèixer i tastar els productes cultivats, criats i pescats a casa nostra. Productes de temporada i de proximitat. En aquests llocs han mostrat la manera de treballar amb el bestiar o als camps i han ofert els seus productes per tastar-los. Una iniciativa que, segons diuen els promotors –la Generalitat i la Fundació Alícia– vol “reconnectar el món de la pagesia amb el món urbà i valorar la producció local i de proximitat”, segons la consellera Meritxell Serret. Reconnectem-nos, doncs, ni que sigui per un cap de setmana. I podrem prendre contacte directe amb l’origen de tot allò que posem a taula; però toparem també amb l’esglaó més baix i encara el més maltractat de tots els agents de la cadena alimentària. Un mal històric que sembla que no té cura, amb pèrdues en la rendibilitat de les seves produccions i amb deficiències estructurals que afecten no només la competitivitat del sector sinó també la mateixa supervivència. I això encara dificulta més el relleu generacional, debilitant el futur d’un món rural imprescindible per mantenir viu el territori. Els pagesos es queixen sempre, senten a dir. Però es queixen amb raó.