Urgent: educar

“Això s’arregla amb educació; és una qüestió d’educació”, diem enfront dels problemes actuals i els molts malestars en les vides col·lectives. L’educació s’ha convertit en quelcom gairebé imprescindible per formular respostes renovadores i esperançades. El que no està clar és en quina mena d’educació estem pensant: volem preparar els nostres joves per competir millor? O perquè siguin més solidaris? Quins són els valors de referència i quin és el model de persona adulta que volem oferir mitjançant l’escola o la universitat? I també mitjançant el que transmetem a casa, en el lleure, en els mitjans, les xarxes socials, tan influents en la formació de pensaments i conductes, sovint sense ser-ne conscients.

La vida està canviant de forma accelerada. La tecnologia enlluernadora ens aboca a terrenys desconeguts dins un món globalitzat que exhibeix les seves vergonyes sense cap vergonya. Tot plegat difon un discurs en sordina (de vegades explícit), alhora tecnificat i fatalista basat en un model de convivència desigual i violenta. S’amaguen i manipulen informacions sobre els depredadors interessos econòmics. S’exhibeix aquesta nova versió de la mentida que pren el nom de postveritat. L’educació ha de fomentar el millor de les persones i promoure la humanització col·lectiva, els valors que afavoreixen la igualtat, la llibertat i la solidaritat: és a dir, el creixement de les persones en tant que éssers humans dignes en un context just. I ens preguntem si ho tenim tan clar ara com fa uns anys. Recordo principis educatius ja existents que caldria reforçar amb instruments ajustats als nous temps.

- Resistir els encants d’un mercat depredador que es val de necessitats humanes per vendre i comprar-ho tot, des de cossos fins a il·lusions infantils.

- Interpretar críticament la informació que ens arriba pels mitjans i les xarxes.

- Fer de la compassió i la solidaritat –i no de la competitivitat– l’eix de les propostes educatives.

- Desnaturalitzar les desigualtats. Explicar-ne l’origen, la història i els mecanismes de reproducció.

- Educar en el respecte i la igualtat de drets entre homes i preparar per conviure en la barreja i en la pluralitat. També per resoldre les dificultats a través del diàleg i la negociació i no de la violència.

- Fomentar la creativitat i l’expressió artística individual i col·lectiva, com a forma de construir subjectivitats fortes i crítiques que desenvolupin el seu potencial i enriqueixin la societat.

Resulta tot plegat, una carta als Reis d’Orient? Possiblement. Però sense carta mai arriba una resposta.