Col·laboració i eficàcia

La pro­li­fe­ració d’atemp­tats isla­mis­tes a Europa i la sim­pli­fi­cació de la manera de por­tar-los a terme fa que cada vegada més gent es pre­gunti, i que molts ho facin en veu alta, quan ens tocarà aquí?

No hi ha cap indi­ca­dor que et per­meti afir­mar d’una manera taxa­tiva on es pro­duirà un atemp­tat o quina zona està com­ple­ta­ment exempta de ris­cos. Però hi ha indi­cis que indi­quen l’incre­ment del perill i que no es poden igno­rar. Ja fa temps que els experts aler­ten de la radi­ca­lit­zació d’una part de la comu­ni­tat islàmica a Cata­lu­nya i de l’aug­ment de les con­ne­xi­ons inter­na­ci­o­nals d’alguns dels seus mem­bre. Però hi ha una dada molt més con­creta. Des de començament d’any a Cata­lu­nya s’han fet gai­rebé el 40% de les deten­ci­ons que s’han por­tat a terme a tot l’Estat rela­ci­o­na­des amb el ter­ro­risme giha­dista.

A casa nos­tra FA inin­ter­rom­pu­da­ment dos anys i mig que estem en el nivell 4 d’alerta ter­ro­rista en una escala de 5. Això sig­ni­fica que es con­si­dera que l’amenaça d’atemp­tat és alta. Aquesta situ­ació com­porta un gran esforç dels cos­sos poli­ci­als per actuar en con­seqüència, sobre­tot amb més presència al car­rer. Però hi ha una feina que es veu i una altra, també impres­cin­di­ble, que es porta a terme dis­cre­ta­ment. Estem par­lant de reco­llir i pro­ces­sar el màxim d’infor­mació. Amb aques­tes dades els res­pon­sa­bles poli­ci­als, entre altres coses, ela­bo­ren periòdica­ment un mapa de ris­cos de tots els actes públics que es por­ten a terme i dis­se­nyen, en con­seqüència, els dis­po­si­tius de segu­re­tat.

Acon­se­guir bona infor­mació i tenir el màxim d’ele­ments que per­me­tin pro­ces­sar-la ade­qua­da­ment és la manera més efec­tiva d’avançar-se a les pos­si­bles acci­ons vio­len­tes, ja sigui difi­cul­tant als poten­ci­als ter­ro­ris­tes l’accés als seus objec­tius o atra­pant-los abans que actuïn. I aquí és on tenim un pro­blema. Els Mos­sos d’Esqua­dra fa temps que dema­nen acce­dir a la mesa esta­tal d’ava­lu­ació de ris­cos, on es com­par­tei­xen les infor­ma­ci­ons que arri­ben de la Inter­pol i altres cos­sos poli­ci­als. A banda, es reclama que es for­ma­litzi l’acord per incor­po­rar com a mem­bre de ple dret la poli­cia cata­lana al Cen­tre d’Intel·ligència i Con­tra el Crim Orga­nit­zat. La presència dels Mos­sos i l’Ert­zaintza a la reunió set­ma­nal que es fa cada dijous no pot depen­dre del fet que se’ls con­vidi a par­ti­ci­par-hi, tot i que així es fa habi­tu­al­ment. Aques­tes i altres qüesti­ons de coor­di­nació són les que s’hau­rien de trac­tar en una futura reunió de la Junta de Segu­re­tat que no s’acaba de con­cre­tar.

Des del 2009 no hi ha hagut cap reunió dels res­pon­sa­bles de la Gene­ra­li­tat i del Minis­teri de l’Inte­rior en el marc de la Junta de Segu­re­tat, que és l’orga­nisme on s’han de trac­tar les qüesti­ons de coor­di­nació. Mal­grat les rei­te­ra­des peti­ci­ons fetes des de la con­se­lle­ria d’Inte­rior encara no hi ha hagut una res­posta favo­ra­ble del minis­teri. El con­se­ller Jané va dir que havia posat fins a cinc dates sobre la taula al minis­tre Zoido. Aquesta és, per si mateixa, una situ­ació injus­ti­fi­ca­ble i insòlita. Si hi afe­gim el clima d’alerta i la situ­ació de risc, es con­ver­teix en una greu irres­pon­sa­bi­li­tat. I cal adver­tir que es pot con­ver­tir en alguna cosa més si s’acaba pro­duint un atemp­tat i s’arriba a la con­clusió que es podia haver fet més i es podia haver actuat millor per evi­tar-lo.

Cal allu­nyar la lluita con­tra el ter­ro­risme del debat polític en gene­ral i, sobre­tot, pre­ser­var-la de la brega par­ti­dista. Una de les con­seqüències de l’onada ter­ro­rista és que ha des­di­bui­xat les tra­di­ci­o­nals diferències entre la dreta i l’esquerra en matèria poli­cial. Tant és així que a la Gran Bre­ta­nya el final de la cam­pa­nya elec­to­ral ens ha mos­trat una dreta defen­sant les reta­lla­des d’efec­tius i una esquerra dema­nant més poli­cia. Però això no vol dir que no cal­gui deba­tre la manera com volem fer front a les noves ame­na­ces: què exi­gim als governs que facin i a què estaríem dis­po­sats a renun­ciar nosal­tres.

L’apo­de­ra­ment que reclama cada cop més la ciu­ta­da­nia també com­porta impli­car-se en les polítiques de segu­re­tat. Infor­mació i coo­pe­ració són ter­renys on una xarxa social consciència poden ser tan efi­ca­ces com la mateixa acció. Si nosal­tres estem dis­po­sats a fer-ho, amb més motius hauríem d’exi­gir que ho facin els nos­tres repre­sen­tants. És una qüestió de prin­ci­pis i de model, però sobre­tot d’eficàcia.